Travessia fins al Pont del Petroli...amb dos boletes.

30 de Novembre de 2013. Set del matí.

Al sortir al carrer l'aire m'ha congelat la cara. De cop he sentit com unes boletes trepaven per la panxa, penetraven pel la tràquea i s'allotjaven allà  on es posa la corbata. Pujo al cotxe. De camí observo els ciclistes tapats fins les celles,  la gent camina encongida,  els mossos amb passamuntanyes al control de Sabadell... .

 

Arribo a Badalona, a la platja, al Betulo. Trec el cap, el Pont del Petroli al fons. Les boletes que amb l'escalfor del cotxe havien tornat al seu lloc, tornen a iniciar el seu camí cap al coll a tota velocitat fins arribar allà on es posa la corbata. Em trobo els col.legues de travessia. Ens treiem la roba....i amb dos boletes! ens fiquem a l'aigua. La temperatura exterior: 5 ºC. Temperatura de l'aigua: 15 ºC, congelada!.

 

                                         

 

Ostres,  que no m'he fotut el neoprè!, com em quedi sense boletes!. He cridat per dins. En el moment d'escriure aquestes linies confirmo que, tot i que és molt probable que durant molta estona han estat amagades, ara ja es troben al seu lloc.

 

Porto mes d'un mes experiment el nedar sense neoprè  (com dirien els xulillos, "a pèl"). Cada dia s'està convertint en un nou repte. He acoseguit arribar a finals de Novembre tot i les gèlides temperatures d'aquestes últimes setmanes. L'experiència m'està servint per apendre sobre el comportament del meu cos:

 

- No crec que aparegui hiportèrmia durant el període de nado. Tot i que la temperatura de l'aigua és freda, ho passo pitjor com mes baixa sigui la temperatura a l'exterior al sortir de l'aigua. Per tant, cal abrigar-se rapidament.

 

-En cas de molt fred, com avui, millor posar-se calor a les zones on la circulació és més superficial: aixelles, entre les cames, coll... .

 

- Portar un termo amb alguna cosa calenta. Jo avui portava té i mel, ..." mano de santo".

 

- Entrar  a l'aigua poc a poc, mullant la panxa, coll i canells abans.

 

- No anar sol.

 

- I el més important que he après es que: si vols, pots.

 

Avui, ha sigut tot un plaer compartir braçades gelades amb l'Oscar i el Pep...i torbar-nos després amb la gent del grup Natació-BDN. Es un privilegi disfrutar d'aquest mar de tardor on és molt probable que siguem els únics que seguim fent "banyitus". Una satifacció arribar al Pont del Petroli a 30 de Novembre de 2013 a les nou del matí.

 

 

Travessia de les Illes Medes 2013 per la Marato de TV3.

RETRANSMISSIO EN DIFERIT.
( má o meno... com l'indemnització del Barcenas).

El passat dia 1 de Novembre oganitzada per Neda el Mon, es va celebrar la Travessia de les Illes Medes per la Marato de TV3.  Aquest any dedicat a les enfermetats neurodegeneratives. Tot un privilegi tenir l'oportunitat de nedar al voltant de les Medes per una causa solidaria.

 

Un grapat d'amics inconcients vàrem coincidir, com no podia ser d'un altre manera, a la platja de l'Estartit disposats a conquerir les Medes sense saber que just davant nostre ens esperàven una familia nombosa de meduses. I jo sense neopré. Xulillu!.  

 

Amb puntualitat anglesa es va donar la sortida i rapidament es van anar definint els grups. D'inici vaig compartir braçades amb uns tals  Oscar Perez i Victor Fernández. Pero quan van poder em van abandonar al mig de l'inmensitat del Gran Blau. ( document gràfic que ho certifica).

Sol i abandonat,  com un campió,  vaig seguir nedant   recreant-me amb el paissatge que m'envoltava. El pas entre les dues Medes, magnific, entre bitxos  de tot tipus. ( video).

La façana nord   de la Meda Gran. ( video).

I per fi hem fet la volta a les Medes, a la tercera va la vençuda.....m'estic congelant. Adios!. ( video).

De camí a l'Escala..perdó, l'Estartit. La táctica i d'altres pensaments.... ( video).

I de camí la primera medusa....( video). dwefgweukfge cfsbccbfcc dhv df!!!!!!E%&$&VHG!!!!.

The end. ( video).

MORALEJA: a disset graus, la tita comença a fer-se petita.

 

I com no, "l'armada terrassenca" passant el fotocol". ( Victor Padilla!!! ande andas???)

Radikal Marbrava 2013

Aquest cap de setmana s'ha disputat una nova edició de la Radikal Marbrava. La meva participació va ser dubtosa fins a l'últim moment pel pànic de trovar-me amb el mateix peix lluna que vaig atropellar arribant a les Formigues el passat mes de Juny a la travessía Medes-Formigues. Finalment i com a terapia de xoc em vaig inscriure.

Dissabte 12/10.

Puntuals els Calamardos Tim ens vam trobar a la platja de Llafranc per disputar el I Radikal Relays 4x800. Últimes indicacions, estratègia a seguir, mirades amb els contrincants,  proba antidoping ... i a nedar. Oscar, Olga, Vicenta i jo....bon equip, ( sobretot fent el book submarí (ni una foto decent!) ). Tercers en categoria mixte. Ni rastre del peix lluna.

Diumenge 13/10.

Passades del nou del matí es va donar la sortida de la Radikal Marbrava 2013. Desde l'inici rapidíssima, senyal del gran nivell que hi havia. L'estratègia era no quedar-me sol per passar desapercebut pel peix lluna. Havia de mantenir el ritme del grup que anava...i quins cracks!. Fins a les Formigues creia que no l'aguantaria,  però la por va fer que apretés el cul i nedés amb més força, sempre al mig del grup donant bandades, com sempre..no aprenc a  nedar recte!!!!. Vaig rebre mes pals que mai...meduses cabrejades?... el peix lluna que m'havia trobat i em gastava una broma? ... era jo que em xocava amb els meus companys de viatge.

Al allunyar-nos  de les illes, el grup es va  estirar, el perill disminuïa, jo em relaxava,  nedava millor i en un "mano a mano" amb el X.Baeza vàrem aconseguir arribar a Llafranc en una hora i trentaquatre minuts. Cinqué dels puretes de 40. Molt bona inaguració de la quarentena.

A l'arribada la nombrosa afició em va despistar, vaig olvidar un dels objectius; m'esperava l'Abrileta just abans de l'arc d'arribada. Quasi la trepitjo i no l'he vist!!!.

Molt content de que sigui habitual compartir tot aixo amb companys de " aquellos maravillosos años" amb els que  anava a nedar a les sis del matí... i els  de Natació-BDN, amb els que vaig ara.

La dedicatoria. Programa " Tot és Comèdia". Cadena Ser.

"Que el mundo fue y será una porquería en el 506 y en el 2000 también...

...deia el tango Cambalache... i podriem afegir al 2013, però ens neguem a creure-ho".

El passat dia 07/09 vaig tenir l'oportunitat d'explicar breument el resultat del nostre projecte A-braçades Solidàries en el nou espai " La Dedicatòria" del primer programa de la temporada de "Tot és Comèdia" a la cadena SER.

Ens van dedicar el programa.

CLICK AQUI PER ESCOLTAR-HO...

Gràcies!.

La gallina nedadora.

Hi havia una vegada una gallina que volia conèixer el mar.
Volia ser nedadora i nedar pels oceans,
a la granja no la deixaven perque havia de posar ous.
Un bon dia la gallina va cridar:                             

- Prou!,
ja no vull pondré cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.

La gallineta vol nedar...a veure qui ho impedirà.

- Tinc per davant tot una vida
no pateixo pel destí
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
per que m'entengui amb les veïnes.

La gallineta vol nedar...a veure qui ho impedirà.

- I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta dimpotents
que em fan pasar nits aburrides.

La gallineta vol nedar...e veure qui ho impedirà.

I un bon dia
la gallina va marxar

volia  ser nedadora
i nedar pels oceans.

La gallineta va dir prou!...Visca la revolució!

LA GALLINETA ( LL. LLACH, BARCELONA. GENER 1976)

HEM NEDAT A L'ESTANY SENSE LLUNA PLENA

Segons la Wikipedia, " l'esport de l'aquatló consiteix en una carrera contínua que consta de dues parts; nedar i cursa a peu", no diu res mes, per tant entenc que no és precís que hi hagi inscripció, ni preu, ni concentració de centenars d'aquatletes amb els colzes preparats...per fer una aquatló.

El passat Dissabte dia 07/09, juntament amb els amics Pep Vivas i Jose Luis Bago, ens vàrem dirigir al Pirineu  per participar en la Primera Aquatló de Muntanya Pirata de la Cerdanya, organitzada per nosaltres mateixos i totalment gratuïta. El repte era coronar el cim del Puigpedrós i travessar nedant l’estany de Malniu.

Pocs  minuts abans de les 8 del matí sortíem del Refugi de Malniu en direcció el cim del Puigpedrós ( 2912 m), puntuals, doncs l’organització no havia fixat hora de sortida.  Aprofitant un “despiste” d’en Pep, el Jose Luis i jo mateix ens vàrem  escapar...però ràpidament vàrem  sentir els crits a la  nostra esquena d’en Pep...ens havíem equivocat de camí, no havia servit de res el desgast extra. Quina porqueria d’organització que no havia marcat el camí!.

Portàvem una bona estona de camí costerut, amb la llengua fora i  vigilant-nos. Havíem arribat al Coll de les Mullleres ( 2500 m) i la boira se’ns va empassar. Vàrem decidir esperar avituallant amb  una bossa de pipes que portava en Pep. La boira no marxava, així que vàrem decidir  fer un pla B ( com l’Artur Mas). El nou recorregut consistia en arribar  a l’Estany des d’on estàvem, muntanya a través , guiant-nos només amb els nostres instints. L’empresa era arriscada i havíem d’estar atents a qualsevol fugida dels companys...

 Després de caminar unes tres hores per fi arribem al Llac del Refugi de Malniu ( que no al de Malniu). Ens disposem a iniciar la part aquàtica de la proba. El Pep manifesta que té la intenció de disputar la proba aquàtica  a “pèl integral” però la  sensació de sentir-se observat, fa que desisteixi. El Jose Luis fa fotos. Finalment  jo aconsegueixo  tirar-me a la gèlida aigua de l’estany a 2100 m d’alçada i ser FINISHER de la 1º AQUATLO PIRATA DE MUNTANYA CERDANYA 2013!!!!

Una reflexió: es pot ser esportista sense guanyar medalles...ni sortir a la tele...ni ser competitiu als 40?

Balanç 2012-2013

Temporada 2012-2013. Estic satisfet de poder  seguir explorant els meus límits, encara no els he trobat….Les aigües obertes és un esport en que intervenen moltes variables, no el millor nedador de piscina assoleix finalitzar una proba d’ultra distancia. Salvant les distàncies podria semblar-se a  l’alpinisme…tot i que les aigües obertes té un fet diferencial, és  l’única activitat que és desenvolupa dintre del propi medi,  per tant s’incrementen les dificultats i baixen les  probabilitats de finalitzar un repte.

Així doncs, aquest any:

-           211 x 100: Tot i que no és una proba d’aigües obertes jo la califico com la gran fricada de l’any.

-          Ultra Formentera-Eivissa, al final van sortir 32 Km en onze hores i mitja…es va fer molt pesat i malgrat  l’estrés de no  agafar l’avió… vàrem arribar a Santa Eularia.

-          Medes-Formigues, la millor sense cap tipus de dubtes, i  xoc amb “tauró” inclosa.

-          Canal de Menorca: No vàrem arribar, no vàrem assolir el repte, però vàrem saber renunciar després de nedar  32 Km a contracorrent en condicions molt adverses….es va perdre una batalla, però no la guerra.

Com diría TORREBRUNO, “ lo importante es participar y divertirse!!”.

Ha sigut un any de descobertes….la millor, la del grup Natació-BDN, he descobert petroli sota un pont…. Per fi he deixat d’anar a nedar sol al mar.

Però hi han coses que segueixen igual… difícil de canviar…seguim vivint en un país de “pandereta”, on (com llegia recentment) és més important el pentinat del Sergio Ramos que una nedadora d’aquí faci dos rècords del mon.

El futur es incert, aquesta és la gràcia,…però també il.lusionant....( i hasta aquí puedo leer...)