Temporada
2012-2013. Estic satisfet de poder seguir explorant els meus límits, encara no
els he trobat….Les aigües obertes és un esport en que intervenen moltes
variables, no el millor nedador de piscina assoleix finalitzar una proba d’ultra
distancia. Salvant les distàncies podria semblar-se a l’alpinisme…tot i que les aigües obertes té un
fet diferencial, és l’única activitat
que és desenvolupa dintre del propi medi, per tant s’incrementen les dificultats i
baixen les probabilitats de finalitzar un
repte.
Així doncs,
aquest any:
-
211 x 100: Tot i que no és una proba d’aigües
obertes jo la califico com la gran fricada de l’any.
-
Ultra
Formentera-Eivissa, al final van sortir 32 Km en onze hores i mitja…es va fer molt
pesat i malgrat l’estrés de no agafar l’avió… vàrem arribar a Santa Eularia.
-
Medes-Formigues,
la millor sense cap tipus de dubtes, i xoc
amb “tauró” inclosa.
-
Canal
de Menorca: No vàrem arribar, no vàrem assolir el repte, però vàrem saber
renunciar després de nedar 32 Km a
contracorrent en condicions molt adverses….es va perdre una batalla, però no la
guerra.
Com diría TORREBRUNO,
“ lo importante es participar y divertirse!!”.
Ha sigut un any
de descobertes….la millor, la del grup Natació-BDN, he descobert petroli sota
un pont…. Per fi he deixat d’anar a nedar sol al mar.
Però hi han coses
que segueixen igual… difícil de canviar…seguim vivint en un país de “pandereta”,
on (com llegia recentment) és més important el pentinat del Sergio Ramos que
una nedadora d’aquí faci dos rècords del mon.
El futur es
incert, aquesta és la gràcia,…però també il.lusionant....( i hasta aquí puedo
leer...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada