( má o meno... com l'indemnització del Barcenas).
El passat dia 1 de Novembre oganitzada per Neda el Mon, es va celebrar la Travessia de les Illes Medes per la Marato de TV3. Aquest any dedicat a les enfermetats neurodegeneratives. Tot un privilegi tenir l'oportunitat de nedar al voltant de les Medes per una causa solidaria.
Un grapat d'amics inconcients vàrem coincidir, com no podia ser d'un altre manera, a la platja de l'Estartit disposats a conquerir les Medes sense saber que just davant nostre ens esperàven una familia nombosa de meduses. I jo sense neopré. Xulillu!.
Amb puntualitat anglesa es va donar la sortida i rapidament es van anar definint els grups. D'inici vaig compartir braçades amb uns tals Oscar Perez i Victor Fernández. Pero quan van poder em van abandonar al mig de l'inmensitat del Gran Blau. ( document gràfic que ho certifica).
Sol i abandonat, com un campió, vaig seguir nedant recreant-me amb el paissatge que m'envoltava. El pas entre les dues Medes, magnific, entre bitxos de tot tipus. ( video).
La façana nord de la Meda Gran. ( video).
I per fi hem fet la volta a les Medes, a la tercera va la vençuda.....m'estic congelant. Adios!. ( video).
De camí a l'Escala..perdó, l'Estartit. La táctica i d'altres pensaments.... ( video).
I de camí la primera medusa....( video). dwefgweukfge cfsbccbfcc dhv df!!!!!!E%&$&VHG!!!!.
The end. ( video).
MORALEJA: a disset graus, la tita comença a fer-se petita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada