Radikal Marbrava 2013

Aquest cap de setmana s'ha disputat una nova edició de la Radikal Marbrava. La meva participació va ser dubtosa fins a l'últim moment pel pànic de trovar-me amb el mateix peix lluna que vaig atropellar arribant a les Formigues el passat mes de Juny a la travessía Medes-Formigues. Finalment i com a terapia de xoc em vaig inscriure.

Dissabte 12/10.

Puntuals els Calamardos Tim ens vam trobar a la platja de Llafranc per disputar el I Radikal Relays 4x800. Últimes indicacions, estratègia a seguir, mirades amb els contrincants,  proba antidoping ... i a nedar. Oscar, Olga, Vicenta i jo....bon equip, ( sobretot fent el book submarí (ni una foto decent!) ). Tercers en categoria mixte. Ni rastre del peix lluna.

Diumenge 13/10.

Passades del nou del matí es va donar la sortida de la Radikal Marbrava 2013. Desde l'inici rapidíssima, senyal del gran nivell que hi havia. L'estratègia era no quedar-me sol per passar desapercebut pel peix lluna. Havia de mantenir el ritme del grup que anava...i quins cracks!. Fins a les Formigues creia que no l'aguantaria,  però la por va fer que apretés el cul i nedés amb més força, sempre al mig del grup donant bandades, com sempre..no aprenc a  nedar recte!!!!. Vaig rebre mes pals que mai...meduses cabrejades?... el peix lluna que m'havia trobat i em gastava una broma? ... era jo que em xocava amb els meus companys de viatge.

Al allunyar-nos  de les illes, el grup es va  estirar, el perill disminuïa, jo em relaxava,  nedava millor i en un "mano a mano" amb el X.Baeza vàrem aconseguir arribar a Llafranc en una hora i trentaquatre minuts. Cinqué dels puretes de 40. Molt bona inaguració de la quarentena.

A l'arribada la nombrosa afició em va despistar, vaig olvidar un dels objectius; m'esperava l'Abrileta just abans de l'arc d'arribada. Quasi la trepitjo i no l'he vist!!!.

Molt content de que sigui habitual compartir tot aixo amb companys de " aquellos maravillosos años" amb els que  anava a nedar a les sis del matí... i els  de Natació-BDN, amb els que vaig ara.

La dedicatoria. Programa " Tot és Comèdia". Cadena Ser.

"Que el mundo fue y será una porquería en el 506 y en el 2000 también...

...deia el tango Cambalache... i podriem afegir al 2013, però ens neguem a creure-ho".

El passat dia 07/09 vaig tenir l'oportunitat d'explicar breument el resultat del nostre projecte A-braçades Solidàries en el nou espai " La Dedicatòria" del primer programa de la temporada de "Tot és Comèdia" a la cadena SER.

Ens van dedicar el programa.

CLICK AQUI PER ESCOLTAR-HO...

Gràcies!.

La gallina nedadora.

Hi havia una vegada una gallina que volia conèixer el mar.
Volia ser nedadora i nedar pels oceans,
a la granja no la deixaven perque havia de posar ous.
Un bon dia la gallina va cridar:                             

- Prou!,
ja no vull pondré cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.

La gallineta vol nedar...a veure qui ho impedirà.

- Tinc per davant tot una vida
no pateixo pel destí
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
per que m'entengui amb les veïnes.

La gallineta vol nedar...a veure qui ho impedirà.

- I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta dimpotents
que em fan pasar nits aburrides.

La gallineta vol nedar...e veure qui ho impedirà.

I un bon dia
la gallina va marxar

volia  ser nedadora
i nedar pels oceans.

La gallineta va dir prou!...Visca la revolució!

LA GALLINETA ( LL. LLACH, BARCELONA. GENER 1976)

HEM NEDAT A L'ESTANY SENSE LLUNA PLENA

Segons la Wikipedia, " l'esport de l'aquatló consiteix en una carrera contínua que consta de dues parts; nedar i cursa a peu", no diu res mes, per tant entenc que no és precís que hi hagi inscripció, ni preu, ni concentració de centenars d'aquatletes amb els colzes preparats...per fer una aquatló.

El passat Dissabte dia 07/09, juntament amb els amics Pep Vivas i Jose Luis Bago, ens vàrem dirigir al Pirineu  per participar en la Primera Aquatló de Muntanya Pirata de la Cerdanya, organitzada per nosaltres mateixos i totalment gratuïta. El repte era coronar el cim del Puigpedrós i travessar nedant l’estany de Malniu.

Pocs  minuts abans de les 8 del matí sortíem del Refugi de Malniu en direcció el cim del Puigpedrós ( 2912 m), puntuals, doncs l’organització no havia fixat hora de sortida.  Aprofitant un “despiste” d’en Pep, el Jose Luis i jo mateix ens vàrem  escapar...però ràpidament vàrem  sentir els crits a la  nostra esquena d’en Pep...ens havíem equivocat de camí, no havia servit de res el desgast extra. Quina porqueria d’organització que no havia marcat el camí!.

Portàvem una bona estona de camí costerut, amb la llengua fora i  vigilant-nos. Havíem arribat al Coll de les Mullleres ( 2500 m) i la boira se’ns va empassar. Vàrem decidir esperar avituallant amb  una bossa de pipes que portava en Pep. La boira no marxava, així que vàrem decidir  fer un pla B ( com l’Artur Mas). El nou recorregut consistia en arribar  a l’Estany des d’on estàvem, muntanya a través , guiant-nos només amb els nostres instints. L’empresa era arriscada i havíem d’estar atents a qualsevol fugida dels companys...

 Després de caminar unes tres hores per fi arribem al Llac del Refugi de Malniu ( que no al de Malniu). Ens disposem a iniciar la part aquàtica de la proba. El Pep manifesta que té la intenció de disputar la proba aquàtica  a “pèl integral” però la  sensació de sentir-se observat, fa que desisteixi. El Jose Luis fa fotos. Finalment  jo aconsegueixo  tirar-me a la gèlida aigua de l’estany a 2100 m d’alçada i ser FINISHER de la 1º AQUATLO PIRATA DE MUNTANYA CERDANYA 2013!!!!

Una reflexió: es pot ser esportista sense guanyar medalles...ni sortir a la tele...ni ser competitiu als 40?

Balanç 2012-2013

Temporada 2012-2013. Estic satisfet de poder  seguir explorant els meus límits, encara no els he trobat….Les aigües obertes és un esport en que intervenen moltes variables, no el millor nedador de piscina assoleix finalitzar una proba d’ultra distancia. Salvant les distàncies podria semblar-se a  l’alpinisme…tot i que les aigües obertes té un fet diferencial, és  l’única activitat que és desenvolupa dintre del propi medi,  per tant s’incrementen les dificultats i baixen les  probabilitats de finalitzar un repte.

Així doncs, aquest any:

-           211 x 100: Tot i que no és una proba d’aigües obertes jo la califico com la gran fricada de l’any.

-          Ultra Formentera-Eivissa, al final van sortir 32 Km en onze hores i mitja…es va fer molt pesat i malgrat  l’estrés de no  agafar l’avió… vàrem arribar a Santa Eularia.

-          Medes-Formigues, la millor sense cap tipus de dubtes, i  xoc amb “tauró” inclosa.

-          Canal de Menorca: No vàrem arribar, no vàrem assolir el repte, però vàrem saber renunciar després de nedar  32 Km a contracorrent en condicions molt adverses….es va perdre una batalla, però no la guerra.

Com diría TORREBRUNO, “ lo importante es participar y divertirse!!”.

Ha sigut un any de descobertes….la millor, la del grup Natació-BDN, he descobert petroli sota un pont…. Per fi he deixat d’anar a nedar sol al mar.

Però hi han coses que segueixen igual… difícil de canviar…seguim vivint en un país de “pandereta”, on (com llegia recentment) és més important el pentinat del Sergio Ramos que una nedadora d’aquí faci dos rècords del mon.

El futur es incert, aquesta és la gràcia,…però també il.lusionant....( i hasta aquí puedo leer...)

Canal de Menorca. 40K. Contra viento y marea...

Projecte esportiu: Creuar el Canal de Menorca nedant. 40 Km. ( MENORCA-MALLORCA)

Projecte Solidari: Recaptar fons per l'associació Pallapupas. Els pallassos que es dediquen a portar una mica d'alegria als nens malalts ingressats als Hospitals de Catalunya. www.elmeugradesorra.org/a-bracades-solidaries1.

Data: 28/07/2013.

........................

CRONICA: Contra viento y marea.....

 

5:00 am. Port de Cala d’en Bosch. Preocupat,  el mar seguía revoltat. Últim  dia i última oportunitat.

05:45 am: Apareix una de les embarcacions que em venen a buscar. Tots esperen  just davant del Far del Cap d’Estruitx.

06:40. Minut de silenci, per la recent desaparició de l’alpinista Xevi Gomez, el cosí del David Preses. Iniciem l’aventura.

07:30. Primer avituallament. Sorpresa, els nostres avituallados marejats.  Vomiten.  Hem d’esperar a que es recuperin. Realment el mar està molt mogut!

Tot i les condicions el ritme  era  excel.lent. A meitat de la travessia vaig fer un càlcul mental. Podiem  arribar a Mallorca en unes dotze hores  tenint en compte inclús les dificultats de l’última part. No obstant,  havien abandonat dos companys, en Pep i en David i això era un cop.  L’equip Musclos, el meu, es fragmentava. La meva experiència em deia que ara mes que mai  haviem d’anar junts, aquest era el pacte, per això era un repte col.lectiu. Una persona despenjada es podía desgastar mentalment molt.... Tot i que el meu estat físic era perfecte, l’estat  del mar feia que el  meu nivell d’agobiament  augmentés.

Passen  els avituallaments,  les hores, les onades…  totes en sentit contrari a on anem, ni un minut de descans, el mar està  innadable. No estic disfrutant com d’altres vegades. La predicció deia que a partir del migdia el vent afluixava i per tant la nedada  havia de ser més plàcida. Es tractava d’aguantar.

 “ I així, contra un vent cada vegada més fort i unes onades que per moments arribaven als dos metres, hem continuat amb la idea d’arribar a la costa mallorquina”. De fet ja veiem la silueta del nord de Mallorca. La fita estava a tocar.

Però la  predicció va fallar.

“ ... no ha pogut ser. A només 8 Km de la costa, després de deu hores i més de 32 Km a l’agua, ens hem vist forçats a sortir de l’aigua per la nostra seguretat i complint amb la recomanació de Comandancia Marítima. La força del mar ja passava de sis i les onades de tres metres. Impossible seguir sense posar-nos en risc”.  Al pujar a l’embarcació es quan ens hem adonat de la situación No havia vist mai unes onades tant altes, increíble!. M’he convençut que hagès sigut imposible arribar.

No hem arribat. Ho hem intentat. L’equip dels Musclos hem nedat 32 Km a contracorrent. L’equip del Cormorants 25 Km. Convençut de que “ SI ES POT!”.

Gracies a tots els que han fet aportacions per portar un somriure als nens malalts. Podeu seguir fents aportacions a: www.elmeugradesorra.org/a-bracades-solidaries1.

Felicitats als meus companys que han sapigut entendre que es tractava d’un repte col.lectiu.

Jo,passada una setmana del repte i tornant de la cloenda de BCN 2013, content…. feliç per molts motius, molts relacionats amb el liquid transparent. Espero  que a partir de demà molts nens i nenes vulguin ser també del Planeta Aigua…

  HEM PERDUT UNA BATALLA,  NO LA GUERRA!!!!!!!!!!!!!!

( en cursiva fragments de la crónica del Carles Cespedes).

 

 



 

 

 



Illes Medes-Illes Formigues. 22/06/2013.

Feia molt temps que tenia ganes de nedar aquesta travessia. Trobava un punt de romanticisme l’unir les Medes i les Formigues travessant la zona més salvatge i bonica de la Costa Brava. Era un misteri saber si la mar seria tan brava com l’anomenen.

Puntuals vàrem començar l’aventura.  En el meu cas, conservador i expectant davant l’incertesa del que ens oferiria  el “Gran Blau” de camí a les Formigues. El dia era magnífic, el mar en calma…tot per deixar-se portar...

“ si em dius et vull….que el sol faci el dia molt més llarg….I així robar, temps al temps d’un rellotge aturat….que tinguem sort i que trobem tot el que ens va mancar….ahir”

Anàvem alineats, era un plaer... gairebé un orgasme … . Captivat pel moment no m’havia adonat que  a una cinquantena de metres   hi havia  algú  nedant.-  Potser un espotani que ens acompanya al principi de l’aventura?.  Vaig apretar però no l’agafava. - Que estrany-  vaig pensar. L’espontani era en Pep,   havia sortit  sprintant.  ( ;-) )

“i així pren, i així pren…tot el fruit que et pugui donar…el camí que poc a poc escrius, per demà…Que demà, que demà….mancarà el fruit  de cada pas….Per això malgrat la boira  cal caminar”

Avituallàvem...plàtans, aigua… . Vaselina  pel coll, –merda!- les ulleres pringades.  Biodramina, primers símptomes de mareig. El ritme era tant frenètic  que  les ulleres s’incrustaven com una ventosa a les òrbites dels ulls i el gorro començava a agafar forma aerodinàmica, com  un casc de ciclista. Vaig calcular mentalment el ritme; anàvem  a prop del cinc quilòmetres hora. Seguia sent un plaer tot plegat.

“ si vens amb mi…no demanis un camí planer…ni estels d’argent …i un demà ple de promeses, sols…un poc de sort….i que la vida ens doni un camí …. Ben llarg”.

Va passar  Sa Tuna, el Cap de Begur, Aiguafreda, Aiguablava… La Punta de les Formigues començava a emergir a la llunyania. Cada cop més a prop el Far de Sant Sebastià. El ritme boníssim…el meu estat perfecte….

“ i així pren, i així pren ….tot el fruit que et pugui donar….el camí que poc a poc escrius..per demà….que demà, que demà….mancarà el fruit de cada pas…per això malgrat la boira cal…caminar”.

Ens trobàvem just davant del Far de Sant Sebastià i va començar el Rock and Roll. Nedava “mano a mano” amb en Pep. Va ser en un instant; al introduir la mà a l’aigua per iniciar la braçada vaig impactar amb una cosa dura… que al ficar-me del tot a  sobre era de color negre. Vaig fer  un bot i em vaig girar. Tenia davant meu una aleta  que es va submergir a un pam del meu nas. La primera impressió, d’uns dos metres d’alçada..por lo menos!!!… . Després... potser m’havia passat, però un parell de pams sí!…. em sentia el Capitan America que havia  enfonsat a un tauró!. Posteriorment  els experts m’han confirmat que era un peix lluna. Sempre quedarà el dubte… .

A partir d’aquí el mar es va enfurismar. Teníem les Formigues a la vista però no arribàvem. El ritme va caure bruscament. Neptú ens posava a proba. Vàrem lluitar i  va ser molt dur. Finalment els cinc companys d’aventura  ( Pep Vivas, Nacho Gasch, Jacques Tuset i Ruben Sarlé)  vàrem tocar terra a la vegada. .. 5 hores 33 minuts!!!!Els dos avitualladors, el Marc Caballé i el patró… que ho van fer  molt bé, es van quedar fent les fotos de rigor.

L’enhorabona a la resta de  companys d’aventura!.