Projecte Solidari: Recaptar fons per l'associació Pallapupas. Els pallassos que es dediquen a portar una mica d'alegria als nens malalts ingressats als Hospitals de Catalunya. www.elmeugradesorra.org/a-bracades-solidaries1.
Data: 28/07/2013.
........................
CRONICA: Contra viento y marea.....
5:00 am. Port de Cala d’en Bosch. Preocupat, el mar seguía revoltat. Últim dia i última oportunitat.
05:45 am: Apareix una de les embarcacions que em venen a
buscar. Tots esperen just davant del Far
del Cap d’Estruitx.
06:40. Minut de silenci, per la recent desaparició de l’alpinista
Xevi Gomez, el cosí del David Preses. Iniciem l’aventura.
07:30. Primer avituallament. Sorpresa, els nostres avituallados
marejats. Vomiten. Hem d’esperar a que es recuperin. Realment el
mar està molt mogut!
Tot i les condicions el ritme era excel.lent. A meitat de la travessia vaig fer
un càlcul mental. Podiem arribar a Mallorca
en unes dotze hores tenint en compte
inclús les dificultats de l’última part. No obstant, havien abandonat dos companys, en Pep i en David
i això era un cop. L’equip Musclos, el
meu, es fragmentava. La meva experiència em deia que ara mes que mai haviem d’anar junts, aquest era el pacte, per
això era un repte col.lectiu. Una persona despenjada es podía desgastar mentalment
molt.... Tot i que el meu estat físic era perfecte, l’estat del mar feia que el meu nivell d’agobiament augmentés.
Passen els
avituallaments, les hores, les onades… totes en sentit contrari a on anem, ni un
minut de descans, el mar està innadable.
No estic disfrutant com d’altres vegades. La predicció deia que a partir del
migdia el vent afluixava i per tant la nedada havia de ser més plàcida. Es tractava
d’aguantar.
“ I així, contra un vent cada vegada més fort
i unes onades que per moments arribaven als dos metres, hem continuat amb la
idea d’arribar a la costa mallorquina”. De fet ja veiem la silueta del nord
de Mallorca. La fita estava a tocar.
Però la predicció va fallar.
“ ... no ha pogut
ser. A només 8 Km de la costa, després de deu hores i més de 32 Km a l’agua,
ens hem vist forçats a sortir de l’aigua per la nostra seguretat i complint amb
la recomanació de Comandancia Marítima. La força del mar ja passava de sis i
les onades de tres metres. Impossible seguir sense posar-nos en risc”. Al pujar a l’embarcació es quan ens hem adonat de la situación No havia vist mai unes onades tant altes, increíble!.
M’he convençut que hagès sigut imposible arribar.
No hem
arribat. Ho hem intentat. L’equip dels Musclos hem nedat 32 Km a contracorrent.
L’equip del Cormorants 25 Km. Convençut de que “ SI ES POT!”.
Gracies a tots els que han fet aportacions per portar un
somriure als nens malalts. Podeu seguir fents aportacions a: www.elmeugradesorra.org/a-bracades-solidaries1.
Felicitats als meus companys que han sapigut entendre que es
tractava d’un repte col.lectiu.
Jo,passada una setmana del repte i tornant de la cloenda de
BCN 2013, content…. feliç per molts motius, molts relacionats amb el liquid
transparent. Espero que a partir de demà
molts nens i nenes vulguin ser també del Planeta Aigua…
( en cursiva fragments de la crónica del Carles
Cespedes).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada