El passat dia 3 d'Agost l'equip Travessiasolidaria.cat va guanyar finalment la guerra, el Creuament del Canal de Menorca.
A les 05:30 aprox. vàrem sortir de Cala Ratjada a Mallorca, en una nit on fins i tot la lluna havia fugit. Una experiència única. Jo patia, amb aquella foscor no tenia clar de trobar en Paff, el drac màgic que vivia al fons del mar, que sol s'avorria molt i per això sortia a jugar. I vàrem nedar i nedar i nedar...i va sortir el sol...i seguíem nedant i ni rastre d'en Paff. Cada vegada la meva esperança de trobar-lo s'ensorrava mes i mes. Es despertaria el nen petit i Paff aniria a la platja per jugar de sol a sol. Nosaltres ens allunyàvem cada vegada mes de la platja. Nedant em vaig assabentar que tots dos preparaven un viatge molt llarg, volien veure mon travessant el mar. Potser si m'esperava encara em trobaria amb en Paff, vaig pensar. Havia llegit en algun lloc que quan hi havia tempesta s'ho arreglaven molt bé, doncs el nen s'enfilava a la cua d'en Paff i vigilava el vent...però aquell dia no hi havia vent. També m'havien explicat que nobles, reis i princeps s'inclinaven el seu pas...a Mallorca difícil. Aqui els nobles, reis i princeps no crec que s'inclinin al veure en Paff. Inclús els pirates callaven...la resta de l'història es massa trista perquè l'expliqui quan la idea es canviar braçades per somriures. Inmers en els meus pensaments i amb l'il.lusió de veure en Paff, vaig oblidar la biodramina...portava un globus important. I el pitjor, la meva motivació era nul.la. Fisicament em trobava bé, però el meu cap no estava allà, s'havia quedat al Valles, masses emocions en pocs dies... . Aquest cop em va guanyar la ment....vaig pensar que seria més útil ajudant als companys... no m'ho vaig pensar dos vegades i vaig pujar a la barca. Deu quilòmetres ( que sumats als 32 de l'any passat, ja havia creuat el Canal...jeje).
L'experiència va ser molt gratificant. Constato de nou l'important que és el paper de cada una de les persones que formen part de la logística d'una travessia de llarga distància nedant. Els avitualladors, els patrons...tothom té un paper clau. La meva gratitud a tots als que durant aquests anys m'han ajudat.
I l'enhorabona a les resta de companys que SI que van arribar nedant a Cala d'en Bosch. Especialment al Scamarlans Tim.....i en particular al Pep Vivas i l'Oscar Perez....els topesguimeros... impossible trobar una aventura que els espanti!.
I per últim...és de justícia recordar que aquest projecte va començar a l'Agost del 2012... Gràcies Pere Dalmau...junts vam travessar un desert durant deu mesos...amb moltíssimes dificultats fins que amb l'ajuda del Sergi Roure que ens va donar la clau i els contactes quan estàvem a punt de llençar la tovallola...vàrem reconduir tot projecte i vàrem veure gratament sorpresos...com el nostre petit repte es convertía en la Travessia Solidaria. Gràcies amics!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada