Mai oblidaré el 3 de Juliol de 2014, el dia abans de la travessia. A l'aeroport de BCN vaig perdre el passaport...cames ajudeu-me cap als mossos a fer la denuncia, a la policial Nacional. Per sort tots es van portar bé i passaport nou en temps record...Ufff... . A Milà vàrem perdre la maleta just quan feiem la cua per embarcar!!!!....corrent per la terminal com bojos... miraculosament va aparèixer. A Nàpols la maleta de l'avituallament no sortia per la cinta, increíble!...despres de buscar per la terminal es trobava tirada en un racó de la sala de maletes. Més coses no ens podien passar. Amb aquests antecedents es fácil pensar que la meva confiança en finalitzar la travessia era nula.
I va arribar el dia D. Cal dir que l'organització... a la napolitana. Després de fer la presentació al mes pur estil NBA i amb una mitja hora de retard, per fi vàrem començar a nedar. Desde l'inici vaig anar tirant al meu aire, sol com un mussol, buscant que el Vesuvi quedés a la meva dreta...després de molts avituallaments, de mirades complices amb la meva coach ( i futura muller), de tenir a tocar el castell de Nàpols unes quantes hores, de fartar-me de dàtils, orellons, nocilla, platans, sindria i algún gel... i passades vuit hores i quaranta nou minuts....vam arribar a Nàpols. Oh sorpresa! Ningún ens esperaba. Hauriem arribat masas d'hora?..ni els jutges que m'acompanyaven sabien on era l'arribada. Saturat d'aigua era obvi que es tractava de nedar fins que no quedés aigua, i així ho vaig fer. I vaig encertar!. Per intuició em vaig dirigir a una escala molt llarga. Era l'arribada...Abans li había demanat a la coach una samarreta que no va gosar xafardejar.... Me la vaig posar i pujar a l'escala de cara a ella, que estava a la barca fent fotos: "would you marry me?", va dir que si. De seguida van treure el cap membres de l'organització que em van donar l'enhorabona. Segon classificat. Molt satisfet!!!!!
Unes imatges valen mes que mil paraules...THE FILM:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada