Dilluns al matí encara no m'havia llevat del llit que vaig conectar el mòvil per saber com anava l'operació de rescat del Juanjo garra. " Juanjo es queda al cel"...vaig quedar glaçat. Hem estat seguint tota l'operació desde Divendres a través d'internet i twitter. Diumenge vàrem anar a dormir amb la seguretat que al dia següent un helicòpter el treuria d'allà....inevitable recordar cinc anys enrera la pèrdua d'algú molt proper, també a la muntanya. Una gran putada!.
“Malgrat els esforços de molta i molta gent; malgrat la força que heu fet tots i, sobretot, a pesar de la resistència heroica que ha posat el Juanjo, acompanyat fins a l’últim alè per Kheshap Sherpa, la muntanya ha decidit quedar-se per sempre més amb la companyia de qui tant i tant l’estimava”
I es que....“les grans muntanyes no son justes o injustes, simplement son perilloses.
(Reinhold Messner)”.
(Reinhold Messner)”.
La meva admiració als que lluiten per fer realitat les seves il.lusions.... “Avui iniciem la partida definitiva, estem ficant el be més preuat, la nostra pròpia existència, al servei d’una quimera, que en definitiva es una dualitat entre un idil·li amb la muntanya i la pròpia passió per la vida. J.Garra”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada