dimecres, 15 de juny del 2011

Sa Dragonera, la volta.

TRAVESSIA AL VOLTANT DE LA ILLA DE SA DRAGONERA ( MALLORCA). 12/06/2011.
Feia just unes tres hores que es deixaven veure  les primeres pinzellades de claretat. El vaixell s'obria pas entre les aigues acompanyat de la famlia de dofins que ens escortaven,  pares i  fills alineats ens deixaven veure les seves aletes, ells també encuriosits. Quina aventura!

Arribem molt justos de temps a l'embarcador. Nus a l'estòmac. Onada ú, que es preparin!. Onada dos, endavant!.  Onada tres, ja podeu sortir!. Els de la travessia curta. Piiip!. En poc mes de mitja hora tots estem a l'aigua.
Per unes hores la Dragonera desperta  i observa sorpresa com vuitanta èssers extranys, la majoria coberts d'una "cosa" negra, la voltem.
Primeres braçades còmodes. Primer avituallament. Primer gir... . Que cony foto aqui?-primer pensamet negatiu. Ja m'havien parlat que era el pitjor tram, però es que no avanço!. Un altre cop la mateixa pedra?! mama! me voy a mi casa!!!!.
Per fi!. Aconseguim passar a l'altre banda; la corrent ara és la nostra aliada. Segón avituallament, tercer avituallament. Girem.
Collons! que passa Dragonera? t'has mosquejat?. No hi ha manera d'avançar. Probo fer braça, esquena, millor crol. La corrent en contra, però totalment en contra!. Vinga que només queden mil cincents!- sento que diuen desde la canoa. Cada vegada costa mes treure els braços de l'aigua. Portem vuit mil metres i ara això???? anda a la m.....!!!!. Penso en llençar al de la canoa a l'aigua per pujar-me jo. Em centro. Nedo. Vinga que queden siscents metres, veus aquella punta?, allà és- em torna a dir el de la canoa blava. Aixeco el cap, "aquella punta" està a tres dies llum d'on jo estic. M'enganyes!!!!!. Intento arribar a la canoa, per fer realitat el meu primer pensament noucents metres enrera. S'escapa sense imaginar les meves intencions.  Em centro. Nedo de nou. Vinga que ja arribem,  trescents metres!- insisteix. Però si la pippppp "punta" no s'ha mogut!!!!!!. Veus aquelles canoes?!,  allà!!!!!- crida el de la canoa. Aixeco el cap, em trec les ulleres,  fixo la vista. Miracle!!!!!!!, " se hizo la luz" es veritat, ja quasi he arribat!!!!. Dos cents metres!!!!. Cent!!!. Cincuanta!!!!. Vint braçades. Piiippppppppp!!!!!!!. Gallina de piel!!!!!. Repte aconseguit: dues hores vint i vuit minuts!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada