Travessia Illes Medes 2012. Marato TV3

Fa una vintena d’anys que la meva família va  tenir una trobada desagradable, en poc temps tres dels meus familiars van ser atacats pel maleït Càncer. Amb tota certesa fa vint anys no hi havia el coneixement actual. Per dos d'ells  la paraula Càncer si va ser el final de la vida. Afortunadament, un el va vèncer. Tinc molt present el meu avi quinze dies abans de morir, fent un passeig per la platja, amb els ulls entelats i la veu afònica per l’enfermetat.

 – Rediós, que no llego a final de mes- era el  14 de Juliol de 1993.

El passat dos de Desembre, vaig tenir la sort de poder participar en la travessia a les Illes Medes organitzada per Neda el Mon a favor de la Marató de TV3, aquest any dedicat al Càncer. El fort onatge no va permetre ni arribar a les Medes. Ens vam haver de conformar en fer una volta per aigües de l’Estartit, en total uns 3500 mts d'aigües gelades, que va deixar una gran sensació per  haver participat en quelcom més que una travessia nedant. El millor,  el nou retrobament amb companys d’equip de fa una vintena d’anys, també.

Veient la resposta de la gent, a les Medes i a la tele, estic encara més convençut  que formo part d’un gran país.

La mort hauria de ser el final de la vida, el cancer no.

Radikal Marbrava 2012. 13/10/2012

El passat dia 13/10 es va disputar la Radikal Marbrava, una travessía que s'ha convertit per mèrits propis en la prova d'aigües obertes  de referència ( almenys per mi). En la seva versió llarga uneix Calella de Palafrugell i Llafranc passant per les Formigues ( 7 Km). La curta les uneix directamente, al costat del camí de ronda ( 1,5 Km).

No amant de repetir, és l'unica que he participat en totes les edicions. Constitueix la síntesi del que m'agrada trobar en una travessía ( gran ambient humit, entorn espectacular, competició....).

La Radikal, és la travessía que fa que tinguis ganes de seguir en això de les aigues obertes. Aquest any ha sigut especial; quan fa dos anys vaig participar en la primera edició ( que es va anular pel mal temps), només estavem apuntats del CNT el meu company de batalles Quim i jo. Aquest any fins a dotze exnedadors i ex WP del CNT vaig contar. Una sorpresa majúscula trobar-me amb algunes cares després de tant de temps....per compartir, aquest cop,  aigua salada. Una gran alegria i per mi el millor de la meva Radikal 2012.

Podria redactar una crònica narrant les meves sensacions a l'aigua, que vaig perdre el rumb ( com sempre) al sortir del primer avituallament  i van haver d'anar a buscar-me a tocar de les Formigues, que em vaig trobar molt bé pel poc volum de metres que estic nedant, que s'em va fer curta, que la sortida va ser estressant!!!!...., em quedo amb el petit relat de l'organització:

" el cap de setmana va ser especial pels qui com nosaltres, sentiu la crida de l'aigua.

Acabava de sortir el sol i poc a poc els quasi 700 neoprens escalfant a la vora del mar, despertant en silenci a la petita platja de Calella. Discrets guerrers d'una batalla imposible on no hi ha distinció de sexe, ni edat, ni lloc de procedència. Tots animats per la metixa idea, nedar.

Va ser increible, vosaltres i l'aigua. Veure-us sortir, nedar i arribar. Fent honor a l'esperit amb el que sortiu, nadeu i arribeu cada dia d'entrenament en solitari. Ahir va ser especial perque el millor de l'aigua es compartir-la, compartir-la amb vosaltres..."

Amb ànsia de enganyar a més excloros terrassencs, ja queda menys per la Radikal 2013!!!!

Nedamarcelona. 9/9/2012

El passat dia 09/09 vaig tenir la sort de tornar a nedar en aigües de Barcelona la II Nedamarcelona, travessia nedant de l’hotel Vela ( aprox. ) al Fòrum, d’uns cinc quilòmetres i pico i organitzada per Neda el Mon.

Experiència única poder disfrutar de  l’skyline del “barri marítim” de Terrassa desde el mar. La silueta del Fòrum a l’horitzó feia tremolar per la llunyania. A mesura que avancem,  la panxa de   l’hotel Vela cada vegada mes petita. Al canviar de banda la respiració,   la Sagrada Família  i la Torre Agbar son  testimonis llunyans dels nostres pensaments …  com llunyana queda  “la matinada de l'11 de setembre de 1714 en que  el foc de l’artilleria espanyola concentrat entre els baluards de Llevant i Portal Nou va obrir set grans bretxes per les que van entrar les tropes borbòniques. El conseller en cap  Rafael Casanova, seguit de diverses figures de la noblesa i alguns ciutadans armats, va sortir cap al baluard de Portal Nou per animar els defensors, enarborant la bandera de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Igualment, representants de la diputació van sortir amb la bandera de Sant Jordi. A les sis del matí, Berwick va donar un ultimàtum: sis hores de reflexió després de les quals es «passaria a tots a ganivet». A les tres de la tarda, quan la ciutat encara no havia estat ocupada completament, el general Villarroel va iniciar les negociacions de pau. El duc de Berwick va declarar un alto el foc fins al dia següent en espera dels acords. Finalment els Tres Comuns de Catalunya van resoldre la capitulació de la ciutat el 12 de setembre, que va ser ocupada el 13 setembre 1714”. 

S’ha d’entrenar!!!, per  la meva inactivitat, vaig patir. He llegit algunes cròniques de companys que destacaven el bon estat del mar i l’absència de  meduses. Ho desmenteixo ....vaig impactar amb una "cosa" al principi de la travessia. Inicialment vaig pensar que era un altre nedador... a l’instant vaig comprovar que era l’unica medusa que es trobava flotant per la costa barcelonina...em va deixar un desagradable record de l’aixella a la cintura i del melic a mitja esquena...per primera vegada una medusa va fer que  visités la Creu Roja.

Azul azul. El resultado de una gran aventura.

" ...Agosto de 1998.  Juanjo Serra decide afrontar el reto deportivo más importante de su vida....se lanza a nadar desde el espigón del Puerto de Denia con destino a Eivissa. A pesar de varios intentos previos nadie lo había logrado...".

 AZUL AZUL es el resultado en forma de libro de esta gran aventura.

"...GENESIS AZUL

 In the name of love. What more in the name of love?. U2.

Es sencillo encontrar en el mercado libros acerca del éxito, de prozas con final feliz, cómo afrontar el éxito, cómo conseguirlo e incluso como administrarlo una vez alcanzado. Este libro-cuento no corresponde a ninguno de los anteriores en el momento que inicio esta redacción y solo el transcurso de los próximos años de mi vida le darán un final u otro. Está dedicado a los luchadores, a los idealistas, a los buscadores de revoluciones, a los que mueren en el intento, a los exploradores de finales felices, aún cuando el resultado es facilmente previsible, y por supuesto a los inconsciente...".

El próximo verano intentará cambiar el final de la historia...., de momento aqui dejo el enlace para poder adquirirlo, muy recomendable!!!:  AZUL AZUL

365 DIAS

Justo hace un año que pude hacer realidad un sueño, ir de Europa a África nadando. Durante los últimos  365 días he sido capaz de finalizar algunas travesías de “gama extra” que tiempo atrás habría sido incapaz ni siquiera imaginarlo:

15 de Agosto de 2011, cruce del Estrecho de Gibraltar.

15 de Octubre de 2011, de Lanzarote a Fuerteventura.

09 de Junio de 2012, de Cabrera a Mallorca, 25 Km.

07 de Julio de 2012, La Ria de Vigo, 27 Km.

29 de Julio de 2012, de Roses a l’Escala, 16 Km.

La conclusión es que: “ no hay prueba dura sino mente debil”.

Durante este último año no todo se ha limitado a nadar….., con el proyecto “20mil braçades de viatge a Africa”, no solo hemos sido capaces de construir un pozo….SEIS!!!! son los pozos que recientemente me comunicaron desde la ONG ACAU, que se han construido!!!!. En mayúsculas puedo decir: VALIÓ LA PENA!!!!!!!!!.

Y en Diciembre el reto más increíble….. la ABRIL.

La temporada 2011/2012, no ha ido mal. ;-).

Ultra Roses-l'Escala. 29/07/2012.

M’encanta que el dia comenci de nit.

Passaven minuts de quarts de cinc de la matinada quan vaig sortir de la pensió per dirigir-me a la platja del Rec de Molí a l’Escala. La cita era a les sis per agafar l’autocar que ens portaria a Roses des d’on tornaríem nedant a l’Escala, uns setze quilometres.

Durant la setmana havia consultat infinites vegades la previsió meteorològica . No hi havien bones perspectives; fort vent de Tramuntana des de l’inici. Vaja!, que no era una broma intentar nedar de Roses a l’Escala precisament aquell dia.

Pocs minuts abans de les vuit, piiippppp!!!!. Compartia canoista amb en Ramon Tarragó i el Xavi Capdevila. De seguida els meus temors van desaparèixer, em trobava bé, fins i tot nedava una mica avançat, obvi doncs portava  neoprè. Crec que al començament la nostra trajectòria no era la correcta, ens varem obrir més del compte... o vaig ser jo que tornava a BUP i dibuixava la gràfica del cosinus? ( algun  dia ja aprendré a nedar en línia recta, la vida es molt llarga).

Nedàvem molt tranquils, ens avituallàvem molt bé….però transcorregudes poc més de  tres hores, em vaig escalfar!. Vaig veure una canoa davant i entre el que em deia el canoista i  ni rastre de mal d’espatlla…em vaig picar!. I un cop avançada, una altra…

- que els agafem!- sento que em diu el canoista. Per que va dir res... i de nou  que m’escalfo…

Feia estona que nedava sol doncs l’ajudant estava amb els companys. Coneixia la platja i tenia la referència de l’edifici blanc,  cap problema. Tot nedant vaig viatjar vint anys enrere,  quan  la flama va arribar a l’antic port d’Empúries, va ser emocionant... i una festa d’independentisme, vint anys després estem pitjor!.

Collons!, que no avanço. Fins aquell moment la sort ens havia acompanyat doncs el mar estava totalment calmat. Faltaria poc menys d’un quilòmetre quan vaig començar a sentir els efectes del corrent de costat. Amb l’ajuda del meu canoista, que ara m’acompanyava, dibuixàvem una serra.

I per fi vaig arribar!!!, 4 h 12”. Tercer classificat.

Golf de Roses: Roses-l'Escala.17,5 Km. 29/07/2012.

El golf de Roses és un golf situat a la costa de l'Alt Empordà, al N de la Costa Brava, que s'obre a la mar Mediterrània entre el S de la península del cap de Creus i el massís del Montgrí. És el principal golf de la costa de Catalunya i constitueix la sortida natural al mar de la comarca i de les terres de Girona. Pren el nom de la vila de Roses, la població més important de la seva costa. Està considerat un dels millors golfs del món.

El proxim Diumenge 29/07/2012, probarem de creuar-lo amb l'ajuda de Diversport. Són 17,5 Km de distància, les previsions meteorológiques no són les millors i la meva forma física no és la que voldria......, però l'aventura és l'aventura.....