Travesia Cap de Norfeu. La conquesta egarenca.

Terrassa és mundialment coneguda per ser una de les ciutats més olímpiques del mòn ( pel hoquei),  lloc o  va nèxer Xavi ( el del Barça) o tenir un del barris marítims més grans que existeixen (Barcelona). A partir d'ara també serà coneguda per ser un dels llocs on l'afició per les aigues obertes està arrelant amb més força.

Fins a quinze nedadors relacionats d'una manera o altre amb l'antiga Ègara, vàrem assitir a l'intent de conquesta del Cap de Norfeu... dic intent perque les condicions del mar, van obligar a l'organització,  "neda el mon", de forma totalment encertada,  suspendre l'atac i prorrogar-lo per d'aquí a dos setmanes, on intentarem, a l'estil Perejil, la conquesta de les Medes.

De totes formes vàrem tenir l'oportunitat de fer  un entrenament en aigües de la badia de Montjoi, per mitigar les ànsies de batalla....

Ens veiem a les Medes, travessia per la Marató TV3.

Travesia de la Bocaina 2011. L'infern entre Lanzarote i Fuerteventura.

Quan a principi de temporada vaig marcar els objectius, el repte estrella era el creuament de l’Estret de Gibraltar,  però abans  la volta a la Dragonera... i per rematar esperava arribar en òptimes condicions a la Travessia de l’Estret de la Bocaina. En cap moment vaig pensar que aquesta última fos l’infern en que es va convertir i el repte en aigües obertes més difícil fins ara.

El dia abans durant el brífing vaig saber amb sorpresa que estava entre els cinc millors temps del test de 3 Km que havíem hagut de fer ( 40 min. 50 seg.). Això vol dir que sortiria al grup ràpid.

I va arribar el dia D i  la hora H.  A les 09:15,  la sortida. De seguida em vaig trobar bé,  tirava sense esforç en  les primeres posicions del grup  a un bon ritme i constant,   fins aproximadament el primer avituallament. A partir d’aquí …. no se si va ser el volcà de la illa de Hierro … la qüestió es que el mar es va començar a moure d’una manera per mi fins llavors desconeguda. Al Mediterrani no passa això!. Onades de fins a 2,5 m. d’alçada i mar de fons ens portaven cap al sud oest quan la nostra direcció era sud est. Era molt difícil mantenir la trajectòria, no obstant els braços responien molt bé. Va ser a partir de la segona hora i fins  la quarta quan va començar l’infern… . Quin  “colocón”,  deu meu!!!!.   Vomitava tot el que ingeria , la sensació era idèntica a tornar un dia de festa i tirar-te al llit, tot  donava voltes…i així durant dues hores i pico…i nedant…,  vaig pensar fins a tres ocasions  retirar-me, vaig tenir  al·lucinacions,  cares que em miraven des del fons del mar, personatges historics... Napoleo i contemporanis ( per l'estètica).  Juro no havia begut res!!!… bé, res d’alcohol. La situació era surrealista.  I les biodramines sense cafeina a la bossa, a l’habitació…a l’hotel!!!!!!!!!. A l’últim avituallament em vaig agafar entre dos canoes….però res,  no hi havia manera de parar ni  al cel ni al mar, voltes i mes voltes, no podia lluitar contra Vulcà i Neptú a la vegada… la illa de Lobos que sempre estava al mateix lloc i a sobre algú va dir que  quedaven 5 km, per flipar!!!.

Amb memòria històrica, escrivint aquesta crònica des de la piscina de l’hotel amb una caipiriña al costat, jo crec que si vaig ser capaç de vèncer  al Neptú i Vulcà, perquè a partir de la quarta hora vaig fer un reset i vaig oblidar que anava “més marejat que un gat dins una rentadora centifugant”. Va ser un treball mental i vaig tornar a nedar i vaig tornar a tirar i em vaig separar del grupet amb el que anava i vaig enllaçar amb un parell  de nedadors més…. Quan vaig aixecar el cap la Illa de Lobos estava darrera i es tornava e veure el fons marí … . Ara si que acabo!.Encara em quedava una mitja horeta… .Passades 14:30 hores arribava a Fuerteventura. 5 h i  17 minuts desprès d’haver nedat entre 19 i 20 Km, en 11è lloc dels 135 participants.

Tant l’organització com nedadors que han participat en altres edicions asseguraven que era l’any on les condicions havien estat més dures, hi havien hagut més nedadors que no la van finalitzar ( uns vint)  i més gent va entrar fora de control( uns setanta, van allargar l'hora de tancament). La veritat es que en el meu cas ho vaig passar molt malament… ara mirant enrera estic orgullós d’haver finalitzat el repte i sobretot d’haver guanyat la lluita a totes les circumstàncies adverses que ens vam trobar i en especial a la meva ment.”

VIDEO DE L'ARRIBADA!

Quasi 20 mil braçades entre Lanzarote i Fuerteventura.

Després d'una any de preparació, sacrificis, lesions, alegries, il.lusions, angoixes..... ens trobem a dies de finalitzar la temporada i com a punt final, demà intentaré, juntament amb un centenar de "friquis" com jo, creuar l'Estret de la Bocaina, de Lanzarote a Fuerteventura.

La imatge de la costa "fuerteventurenya" desde l'habitació de l'hotel la veritat que "acollona" no només per la llunyania ( com l'Estret de Gibraltar)  sino per com es mou el mar...clar és l'Atlantic, tindrem que demanar a Neptuno i Vulcano que es preguim amb seriositat la nostra protecció.

De moment ni rastre de volcans en erupció, ni moviments de terra .... i aqui el mar, tot i que es mou molt, no ha canviat encara de color, ;-).

( Fuerteventura desde la sortida de la Travessia de la Bocaina; una mica més a prop i  a l'esquerra la Isla de Lobos).

Estrena mundial: "20MILBRAÇADES, THE FILM".

Ens es grat presentar-vos l'estrena mundial de la película de l'aventura:

"20MILBRAÇADES, THE FILM".


DINTRE VIDEO!!!!!!!!!!

IV Marnaton, de Cap de Creus a Cadaques. 6,5 Km.

Comença Setembre i de nou tornem al "tajo" amb la participació en la IV Marnaton, de Cap de Creus a Cadaques el passat dia 3.
Mes o menys a l'hora prevista va començar la travessia, amb sortida nula inclosa; algú va fer sonar alguna cosa que va confondre a la concurrència...en el meu cas, al veure que la gent començava a nedar desesperadament i per no quedar-me darrera vaig passar inclús sota una canoa que tenia davant... . No vaig ser l'únic "agonies", que consti!.
Per fi, es va donar la sortida bona. Ja desde el principi i fins a l'arribada ens van acompanyar peixets de tots tamanys i formes, maravellós!. Em vaig quedar en un grup de cuatre nedadors a ritme mes o menys fort fins a arribar a l'inici de l'abadia, al creure que ja s'acabava, vaig esprintar. Mal fet!!!, encara quedaven uns 2 Km., no m'havia enterat. A sobre vaig embarrancar, si, si, embarrancar; nedant, nedant em vaig trobar que s'acabava l'aigua, estava sobre un plataforma de roca. Talls a peus i mans, una merda!. Em vaig alçar per buscar la sortida i a seguir nedant.
Finalment entre barques, a la llunyania vaig divisar  l'arc de color groc que senyalitzava l'arribada. 1 hora 22 minuts. Bé!.
Ja estem preparant la Bocaina. Queden 36 dies.

FOTOS

Desafio ex...trecho: FINALITZAT!

Després d'una setmana de nervis, males noticies i un gafe que no hi havia manera de treure de sobre ( dies de fort vent de llevant no ens permetien ni començar i una intensa boira el dia 14 va fer suspendre la travessia després de cinc minuts de començar),..., el passat dia 15 d'Agost a les 13:25 hores tocava la terra de la costa Africana ( Punta Almansa).

Havia aconseguit el somni, creuar l'Estret de Gibraltar nedant: 3 hores i 52 minuts.

09:15: Ja fa estona que ens han confirmat que les condiciones son propicies, ens preparem i sortim en l'embarcació-guia cap a l'illa de Tarifa.

09:33: Toquem terra europea i l'Antonio, el patró de l'embarcació-guia dona la sortida.

10:00: Primer avituallament. Aquest primer tram ha servit per escalfar els braços. He començat fort, de moment em trobo bé.

10:30: Segon avituallament. Començo a trobar les primeres corrents fredes, de cop hi ha hagut un canvi de temperatura d'uns 18-19ºC a 16ºC ho noto i accelero per no refredar-me. Uns deu minuts després de la primera corrent freda ens trobem un altra corrent, aquesta superficial que dificulta que avanci. Sortim no sense esforç extra.

11:00: Tercer avituallament. Després de les corrents en contra hem entrat en una zona de mar de fons que m'ha marejat una mica. M'ha esquivat un vaixell mercant, veure'l des de l'aigua fa por!. Ens trobem a la meitat de la travessia en només una hora i mitja, aquest ritme es proper el record del creuament, potser he començat massa fort però no estic excessivament cansat.

11:30: Quart avituallament. Sense novetats. Creuem corrents molts fredes, els peus els tinc congelats. No hi penso. Poc a poc ens apropem a la costa Africana, intento no mirar i centrar-me només en l'embarcació-guia. Ens hem trobat amb enormes embarcacions, a diferencia del Quixot no els confonc amb gegants, confirmo que son vaixells de càrrega.

12:00: Cinquè avituallament. Hem travessat una zona de forta corrent cap a l'est que ha fet molt difícil l'avanç, la corrent ens desvia massa, crec que no arribarem a la Punta Cires.

12:45: Sisè avituallament. No em deixen gairebé parar, seguim travessant una zona de corrent intensa que em costa molt avançar. A aquestes alçades de travessia i per no enfonsar-me mentalment segueixo sense mirar a la costa, que no arriba mai. Cada vint braçades aixeco el cap i controlo on està l'embarcació-guia. Fa estona que m'he adonat que passa alguna cosa al meu voltant, des de l'embarcació d'avituallament estan més pendents del que passa al voltant que de mi. Imagino de que es tracta, jo segueixo al meu rotllo, ells passen de mi... jo passo d'ells.

13:10: No hi ha avituallament, de fet ja no hi haurà més. Noto que estic sol a l'aigua, segueixen passant de mi; l'embarcació guia a anys llum de la meva situació i la d'avituallament s'ha quedat darrera.... resulta que fa estona que han aparegut animalets.... després m'explicaran que ens han envoltat centenars de dofins. Jo només he pogut veure alguna ombra sota meu i he sentit sorolls, no se si eren els esperits de l'Estret que feia estona que s'havien despertat o els dofins que es preguntaven entre ells sorpresos que era allò ( jo) que es movia a l'aigua i si es menjava. També em seguia un ocell que fins i tot s'ha intentat menjar-se allò taronja que es movia, el meu cap.

13:15: Estem molt a prop, la corrent va en augment hi ha hagut moments que notava que no avançava, L'embarcació guia ha girat a l'Est, però al notar aquestes corrents m'ha fet canviar de direcció, ara, amb dificultats avanço. Estic molt cansat, però això ja està fet.

13:25: Ultimes deu braçades, de papallona, que encara podria tornar, ;-). Toco terra!!!!, a la Punta Almansa (per les corrents de la segona meitat de travessia hem fet un parell de quilometres més). Al fer el canvi d'estil, de crol a papallona, m'he adonat que hi havia alguna cosa blanca que es movia a la costa, es veu que eren autòctons de la zona. Al seure sobre una roca venen cap a mi. Des de les embarcacions em fan senyals alarmants que torni. Penso que aquests marroquins creuen que vinc de Mart... o jo que se..., el meu cervell no té massa capacitat per pensar, faig cas als meus acompanyants i per evitar un conflicte internacional, em llenço de nou a l'aigua. Es en aquest moment, sota l'aigua quan soc conscient que per fi ho he aconseguit, he creuat l'ESTRET DE GIBRATAR.

Pròxim repte: Estret de la Bocaina, de Lanzarote a Fuerteventura. 15 Octubre de 2011.

Comença l'aventura!

Carregats de maletes plenes d'il.lusions marxem cap a Tarifa. Arribarem Dimecres a la tarda després de fer  una primera escala gastronòmica a terres del  Maestrat i una segona per descansar a Cuevas del campo ( Granada).
Sembla que la meteorologia pels primers dies no pinta massa bé, confiem en la sort.