dimecres, 17 d’agost del 2011

Desafio ex...trecho: FINALITZAT!

Després d'una setmana de nervis, males noticies i un gafe que no hi havia manera de treure de sobre ( dies de fort vent de llevant no ens permetien ni començar i una intensa boira el dia 14 va fer suspendre la travessia després de cinc minuts de començar),..., el passat dia 15 d'Agost a les 13:25 hores tocava la terra de la costa Africana ( Punta Almansa).
Havia aconseguit el somni, creuar l'Estret de Gibraltar nedant: 3 hores i 52 minuts.
09:15: Ja fa estona que ens han confirmat que les condiciones son propicies, ens preparem i sortim en l'embarcació-guia cap a l'illa de Tarifa.
09:33: Toquem terra europea i l'Antonio, el patró de l'embarcació-guia dona la sortida.
10:00: Primer avituallament. Aquest primer tram ha servit per escalfar els braços. He començat fort, de moment em trobo bé.
10:30: Segon avituallament. Començo a trobar les primeres corrents fredes, de cop hi ha hagut un canvi de temperatura d'uns 18-19ºC a 16ºC ho noto i accelero per no refredar-me. Uns deu minuts després de la primera corrent freda ens trobem un altra corrent, aquesta superficial que dificulta que avanci. Sortim no sense esforç extra.
11:00: Tercer avituallament. Després de les corrents en contra hem entrat en una zona de mar de fons que m'ha marejat una mica. M'ha esquivat un vaixell mercant, veure'l des de l'aigua fa por!. Ens trobem a la meitat de la travessia en només una hora i mitja, aquest ritme es proper el record del creuament, potser he començat massa fort però no estic excessivament cansat.
11:30: Quart avituallament. Sense novetats. Creuem corrents molts fredes, els peus els tinc congelats. No hi penso. Poc a poc ens apropem a la costa Africana, intento no mirar i centrar-me només en l'embarcació-guia. Ens hem trobat amb enormes embarcacions, a diferencia del Quixot no els confonc amb gegants, confirmo que son vaixells de càrrega.
12:00: Cinquè avituallament. Hem travessat una zona de forta corrent cap a l'est que ha fet molt difícil l'avanç, la corrent ens desvia massa, crec que no arribarem a la Punta Cires.
12:45: Sisè avituallament. No em deixen gairebé parar, seguim travessant una zona de corrent intensa que em costa molt avançar. A aquestes alçades de travessia i per no enfonsar-me mentalment segueixo sense mirar a la costa, que no arriba mai. Cada vint braçades aixeco el cap i controlo on està l'embarcació-guia. Fa estona que m'he adonat que passa alguna cosa al meu voltant, des de l'embarcació d'avituallament estan més pendents del que passa al voltant que de mi. Imagino de que es tracta, jo segueixo al meu rotllo, ells passen de mi... jo passo d'ells.
13:10: No hi ha avituallament, de fet ja no hi haurà més. Noto que estic sol a l'aigua, segueixen passant de mi; l'embarcació guia a anys llum de la meva situació i la d'avituallament s'ha quedat darrera.... resulta que fa estona que han aparegut animalets.... després m'explicaran que ens han envoltat centenars de dofins. Jo només he pogut veure alguna ombra sota meu i he sentit sorolls, no se si eren els esperits de l'Estret que feia estona que s'havien despertat o els dofins que es preguntaven entre ells sorpresos que era allò ( jo) que es movia a l'aigua i si es menjava. També em seguia un ocell que fins i tot s'ha intentat menjar-se allò taronja que es movia, el meu cap.
13:15: Estem molt a prop, la corrent va en augment hi ha hagut moments que notava que no avançava, L'embarcació guia ha girat a l'Est, però al notar aquestes corrents m'ha fet canviar de direcció, ara, amb dificultats avanço. Estic molt cansat, però això ja està fet.
13:25: Ultimes deu braçades, de papallona, que encara podria tornar, ;-). Toco terra!!!!, a la Punta Almansa (per les corrents de la segona meitat de travessia hem fet un parell de quilometres més). Al fer el canvi d'estil, de crol a papallona, m'he adonat que hi havia alguna cosa blanca que es movia a la costa, es veu que eren autòctons de la zona. Al seure sobre una roca venen cap a mi. Des de les embarcacions em fan senyals alarmants que torni. Penso que aquests marroquins creuen que vinc de Mart... o jo que se..., el meu cervell no té massa capacitat per pensar, faig cas als meus acompanyants i per evitar un conflicte internacional, em llenço de nou a l'aigua. Es en aquest moment, sota l'aigua quan soc conscient que per fi ho he aconseguit, he creuat l'ESTRET DE GIBRATAR.

Pròxim repte: Estret de la Bocaina, de Lanzarote a Fuerteventura. 15 Octubre de 2011.

2 comentaris:

  1. ole ole i ole!!! molt bé machine!! enhorabona

    ResponElimina
  2. Realmente increible!!!

    Se me ha puesto la piel de gallina, eres un grande, felicidades!!!

    ResponElimina