Campionats catalunya Open Màsters 2012. 200 Papallona.

Dentro de los cuatro estilos oficiales de natación, la mariposa es el estilo más moderno de todos con diferencia, pues no aparece como especialidad independiente hasta los años cincuenta, mientras que la práctica de los otros tres estilos ya estaba claramente consolidada a principios del siglo XX.
El estilo mariposa surgió como una evolución del estilo braza, a partir de un vacío reglamentario, que fue aprovechado por algunos nadadores en el empeño por conseguir una técnica más veloz.
La primera forma de nado a mariposa se atribuye al especialista en braza alemán Erik Rademacher, que a mediados de los años veinte, experimentó una técnica en la que sacaba los brazos del agua en la fase de recobro, porque pensaba que así se podía hacer más rápido.
De esta manera apareció un estilo híbrido que combinaba la patada de braza con un movimiento aéreo de los brazos (mariposa-braza), el cual no llegó a utilizar en exceso ya que le resultaba cansado y no mejoraba notablemente el rendimiento.
Pero a mediados de los años treinta, el entrenador norteamericano David Armbruster y su pupilo Jack Sieg presentaron un nuevo estilo en el que cambiaba la patada de braza por otro movimiento en el que las dos piernas juntas ejecutaban un movimiento vertical muy parecido a la patada de croll, que se denominó cola de pescado (fishtail).
Con la aplicación de este nuevo modelo se produjo una clara mejora de los tiempos por lo que el nuevo estilo se fue imponiendo progresivamente entre los nadadores de braza, hasta que finalmente la FINA legalizó el año 1952 en el Congreso de Helsinki el nuevo estilo, por lo que en 1953 por fin se diferenciaron los estilos braza y mariposa como dos especialidades diferentes.
A partir de ahí la evolución de las marcas ha convertido al estilo mariposa en el segundo estilo oficial más rápido, después del croll y el más dificultoso…y no digo nada la prueba de 200 mariposa, que es la que nadé el Sábado pasado…y sobretodo en piscina larga…uffff como pesa la edad: 2:35.




RETRANSMISION EN DIFERIDO.( de la caída de un gorro)

Reflexions des del fons del mar. Travessia Premia-Masnou. ( 14/04/2012)

Retrobament amb companys de braçades salades  aquest  solejat matí  a Premià. El repte era arribar a El Masnou a mode d’entrenament… .

De seguida la primera capbussada  em congela l’ànima, el primer pensament pels qui van a pèl. Olé quins coll…( piip). M’obro cap a l’esquerra per tenir espai lliure i començo a nedar, bé, a nedar i a pensar. Ja he entrat en calor i em deixo anar.... . Si aquell senyor del bigoti que no recordo com es deia… . Josemari?, es igual. Doncs si aquell senyor, el dels abdominals, perque quins abdominals de “photoshop”, doncs aquest, si no hagués guanyat mai les eleccions no hauria anat  a les Azores a posar els peus sobre una tauleta i fer-se fotos al costat del Bush, quin “pájaru” aquest Bush, i mira que estaven lletjos!. I  potser no  hagués hagut guerra contra les armes de “destrucció massiva”.  I potser no s’hauria liberalitzat el preu del sol. I potser el preu de la vivenda no s’hagués descontrolat i no s’hauria inflat la merdosa “bombolla” i no m’hauria hipotecat. I potser al final no hauria explotat empastifant-nos a tots.  I potser l’economia no s’hauria basat en la construcció i segur que ara no hi haurien tants aturats…  vaja amb el pu…( piiip!) senyor del bigoti i les abdominals. I  si fa cinc mesos l’amic de la barba del senyor del bigoti i les abdominals  no hagués guanyat les eleccions, potser no s’hauria retallat un 71 % l’ajuda al desenvolupament…i potser mes nens i nenes del Sahel  aconseguirien sobreviure a la crisi que suporten, quina vergonya al dos mil dotze!. Quan veig a l’Abril que em demana un biberó i  plora desesperadament de gana... total si com a màxim al cap de cinc minuts té el biberó a la boca!. I si no pogués donar-li de menjar?, que se’m morís de gana!… i mentre  els banquers i els que no son banquers mirant-se el melic i omplint-se les butxaques, quina vergonya i quina merda!.

Em para la canoista que m’ha acompanyat tota l’estona,

-  Ja hem arribat. Em senyala la platja.

Quina sort que tinc.

( ho sento,  però algú ho havia de dir).

22 Març 2012. Dia Mundial de l'aigua.

  Este día Mundial del Agua es una llamada de acción. Debemos aunar esfuerzos desde hoy mismo para garantizar a todos los ciudadanos del mundo, ahora y en el futuro, el suministro de agua potable y alimentos.     

Irina Bokova, Directora General de la UNESCO.



Pàgina de les Nacions Unides sobre el Dia Mundial de l'Aigua.

Dia Mundial de l'aigua a la UNESCO.





¿ Por qué nadar en aguas abiertas? ( Neda el Mon: Estrecho Gibraltar)

El pasado Sábado día 10/03 Neda el Mon me invitó para que explicara mis experiencia en el Estrecho de Gibraltar  al grupo de dieciséis nadadores que el próximo mes de Septiembre lo intentará cruzar.

Tuve la fortuna de compartir la charla con cuatro fenómenos que también han logrado llegar a África nadando: Miquel Suñer, que pretende concluir el proyecto de La triple Corona nadando el Canal de santa Catalina este año  y  Victor Marín, Ferran Sans y Pere Dalmau, que  tienen previsto  un reto increíble, unir a nado Mataró y Mallorca. Más tarde se unió Jonathan Gómez que en la medida que pudo explicó técnicas de entreno.

Miquel Suñer dejó caer una pregunta que al menos yo he intentado contestar en muchas ocasiones.

-         ¿ Por qué nadar en aguas abiertas?

Si preguntamos a un alpinista sobre lo  le motiva a subir montañas, es probable que recibamos una retahíla de explicaciones: el paisaje, el reto, el riesgo, el subidón… . En el fondo, Mallory lo contestó de una forma muy simple: “ porque están ahí”.

Yo creo que es una cuestión evolutiva: el ser humano está preparado para vivir emociones físicas directas. En nuestro primer mundo no es preciso  cazar para subsistir, ni huir de depredadores, ni caminar grandes distancias para recoger agua, …, por tanto necesitamos compensar esta falta de emociones en nuestra vida cotidiana, con la emoción de una aventura inmediata y una satisfacción física a nuestros impulsos de sentir riesgo.

En mi caso un reto constituye un retorno a la propia naturaleza del ser humano, al contacto directo con los elementos ( al agua, al aire y a la tierra). Cada objetivo alcanzado me aporta una satisfacción por el esfuerzo personal empleado, que compensa la apatía de la vida diaria.

-         Pero… volviendo a la pregunta: ¿ Por qué nadar en aguas abiertas?

“ POR QUE ESTAN AHÍ”

Volta al Cap de Salou (del Llibre dels feyts) ( 04/03/2012)

Tardor de 1229, quinze mil homes surten del Cap de Salou enviats per Jaume I a  la conquesta de Mallorca.

Gairebé vuit-cents anys després una dotzena d’esbojarrats rodegen el Cap de Salou, a la conquesta del mar…

El mateix sol que havia estat testimoni dels fets més rellevants de la història, treia tímid el cap entre una dèbil capa de núvols sorprès al veure la dotzena de  persones que, a la platja de la Pineda,  es vestien amb  cuirasses fosques i cascs de colors. Al crit d’endavant! es ficaven a la gèlida aigua salada de la Costa Daurada.

Aquells agosarats pretenien rodejar el Cap de Salou, enfrontant-se  a les forces de Poseidó que aquell dia sembla que estava de “mala llet”. Nedaven en grup per davant de La Cantera; va ser en divisar imponent el Far de Salou, tacat amb aquelles franges rogenques, quan  foren dispersats per l’exèrcit del rei del mar en forma de Garbí. Les onades cada cop més altes, el vent cada vegada més fort ...,  les forces minvaven,  no arribava mai la Punta del Cavall!. Un esforç inhumà el que havien de fer després per arribar a la Punta que separa la Platja Llarga de la Platja del Capellans. Des d’aquí, per fi,  es divisava la columna inclinada metàl·lica que apuntava al cel a la mateixa Platja de Llevant, la senyal del repte aconseguit.... abans havien de lluitar.

La remor del mar, el xiuxiueig del vent i el bracejar continu d’aquells valents no era suficient per emmudir les veus que encara resonaven  d’aquells  quinze mil homes que enviats pel  rei Jaume aquell dia de tardor de 1229 van salpar des d’aquelles mateixes aigües a la conquesta de Mallorca.

Gairebé vuit-cents anys després,  una dotzena d’esbojarrats aconsegueixen rodejar el Cap de Salou a la conquesta del mar.

La natacio.

Reportatge emès el passat 15/02/2012 al programa Quequicom, del canal 33: PISCINES, CLOR I SALUT

Des d’un punt de vista biomecànic el cos humà és ineficient per a la natació. A diferència dels peixos, tenim unes extremitats molt llargues i primes que proporcionen molt poca superfície per interactuar amb l’aigua. A més, l’aigua és un fluid dens i viscós on apareixen importants forces de resistència.

La propulsió dels braços és la principal responsable de l’avanç del nedador en els estils de crol, esquena i papallona. A partir de diversos estudis s’ha demostrat que la major part de la força es produeix cap al final de la braçada, quan el nedador fa l’escombrada amb la mà cap a dins i cap amunt. Aquest moment és fàcil de reconèixer perquè és just quan apareixen més bombolles.

La braça és l’únic estil en què la propulsió principal es fa amb les cames accionades alhora, de tal manera que s’obté un avanç discontinu, a batzegades, que recorda molt la manera de nedar de les granotes. La major part de la força es produeix quan tanquem les cames cap enrere.

Al marge de l’estil practicat, la natació és un dels esports que més quantitat de músculs mou. Curiosament, l’aigua fa que aquests músculs adquireixin una gran potència, però alhora tinguin poca definició i poc to muscular en relació amb els esports terrestres.

Un nedador ha de vèncer tres tipus de resistències. La més important és la resistència de forma i és produeix a mesura que el nedador avança i “topa” amb l’aigua. El resultat és que augmenta la pressió al davant i disminueix al darrere. La diferència de pressions genera turbulències que entorpeixen el moviment. Per fer disminuir aquestes turbulències cal evitar topar amb l’aigua, és a dir, cal adoptar formes hidrodinàmiques.

Una altra font de resistència prové de l’onatge que produïm al nedar. Aquest onatge serà menor si tenim una tècnica depurada de natació però, malgrat tot, produirem moltes ones. Aquestes ones es desplacen sobretot per la superfície de l’aigua, reboten contra la paret i, per tant, ens molestarien. Però les piscines amb límit desbordant absorbeixen una part molt important de l’onada, de tal manera que l’aigua continua plana i podem seguir nedant a gran velocitat.

El tercer tipus de resistència és la fricció causada per l’arrossegament viscós. És la menys important de les tres, però, en canvi, és la que més ha revolucionat l’estètica dels nedadors. Els banyadors integrals, tant per a dones com per a homes, permeten reduir la fricció en un 8%. El teixit és format per unes dentetes microscòpiques que eviten la formació de turbulències.

Aquesta tecnologia s’inspira en la pell dels taurons. Encara que aparentin ser suaus, tenen una pell com el paper de vidre, formada per milers de minúscules escates que els protegeixen i els faciliten els desplaçaments.

En definitiva, la poca gravetat a l’aigua, juntament amb la seva elevada viscositat i resistència al moviment, fa que sigui un medi ideal per rehabilitar-se o per fer-hi exercici físic. Efectivament, la natació és molt exigent per al cor, els pulmons i la musculatura, i no presenta, en canvi, risc de lesions. En conseqüència, és un dels esports més complets i saludables que hi ha.

ANY NOU, VIDA NOVA!

Mai havia estat tan certa una frase..." any nou, vida nova" amb l'arribada al Desembre  de l'Abril,  el passat dia de Sant Esteve....

...i passades les primeres setmanes d'habituació...crec que ja és hora de començar a preparar un altre any per remullar-nos el cul a l'estiu. Per això ahir vam pujar a la Mola, desde can Robert, pel Camí dels Monjos...i quin fred!.