dimarts, 25 de març del 2014

DIA MUNDIAL DE L'AIGUA. 22/03/2014

La terra conté més de 1300 trilions de litres d'aigua. Suficient per tots. No obstant, vivim en un del segles mes assedegat de la història. La gran paradoxa del nostre planeta blau.

Mentre als païssos rics l'aigua es malgasta. Prop de 800 milions de persona no poden obrir una aixeta.
No tenen més remei que beure aigua contaminada de bacteris, metalls i sediments, posant en perill la seva vida i la dels seus fills. Son víctimes llunyanes... . Els esclaus de l'aigua del segle XXI.

Cada dia protagonitzen una de les lluites mes desesperades de la  humanitat. Una dura batalla per calmar la seva set.

Us convido a mirar aquest  reportatge: VIURE SENSE AIGUA AL PLANETA BLAU


diumenge, 16 de març del 2014

TCN. Travessia Catalunya nedant.

"El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles savies
que és per això que torna..."

Per que no ens passi el que li passa al sol  i puguem apreciar amb detall  la nostre costa, avui hem iniciat   la TCN, Travessia Catalunya Nedant,   amb   la primera etapa  de les setenta-set que alguns amics del col.lectiu Natació-BDN han proposat,  entre el   Pont del Petroli a Badalona i  el Port del  Masnou. Un gran repte!.
 
 

 

 
 
Al voltant de les deu, després d'aclarir  dubtes con  que el quitx és un vaixell, que la TCN és una travessia,  que  l'aigua està  mullada  i el corresponent brifing, hem començat l'aventura. El primer, tot i que la meva mare sempre em diu que de casa has de sortir pixat i cagat,  el que tothom ja sap...i que no ens enganyem, tothom ho fa!. Precisament avui m'explicaven un sistema revolucionari per solucionar el problema amb el neoprè posat.  M'ha fet pensar. Podríem produir centenars de neoprens amb velcros i foradets. Seria un èxit. Em forraría. Em convidarien  al Saló de les Piscines...com el Mark Zuckelberg al Mobile World Congrès. Un gurú del mon dels neoprens... . De sobte,  he notat com si als ulls es formessin unes esses barrades que no em deixàven veure bé... . Si ja sóc molt feliç...i  no tinc temps per més coses!!!! .Total.., que aquest ha sigut el motiu que ha fet que sortís dels últims.
 
 
Ha sigut una nedada molt agradable. Hem passat pel Bétulo, per Sa Sargantana, per Montgat... . M'ha sobtat la llarga parada de reagrupament  davant l'edifici de  Renault de Badalona, no se si és un dels patrocinadors ( que sapigueu que em vull comprar una Kangoo). Al final, el mar ha començat despertar, sha mogut una mica, però hem pogut arribar a destí sense novetat i fins al final...final ( roques de l'espigó). Avui han estat els primers set quilòmetres dels quatrecents i pico....
 
Felicito a tots!. Una gran aventura col.lectiva.

 







dissabte, 30 de novembre del 2013

Travessia fins al Pont del Petroli...amb dos boletes.

30 de Novembre de 2013. Set del matí.

Al sortir al carrer l'aire m'ha congelat la cara. De cop he sentit com unes boletes trepaven per la panxa, penetraven pel la tràquea i s'allotjaven allà  on es posa la corbata. Pujo al cotxe. De camí observo els ciclistes tapats fins les celles,  la gent camina encongida,  els mossos amb passamuntanyes al control de Sabadell... .
 
Arribo a Badalona, a la platja, al Betulo. Trec el cap, el Pont del Petroli al fons. Les boletes que amb l'escalfor del cotxe havien tornat al seu lloc, tornen a iniciar el seu camí cap al coll a tota velocitat fins arribar allà on es posa la corbata. Em trobo els col.legues de travessia. Ens treiem la roba....i amb dos boletes! ens fiquem a l'aigua. La temperatura exterior: 5 ºC. Temperatura de l'aigua: 15 ºC, congelada!.
 
                                         
 
Ostres,  que no m'he fotut el neoprè!, com em quedi sense boletes!. He cridat per dins. En el moment d'escriure aquestes linies confirmo que, tot i que és molt probable que durant molta estona han estat amagades, ara ja es troben al seu lloc.
 
Porto mes d'un mes experiment el nedar sense neoprè  (com dirien els xulillos, "a pèl"). Cada dia s'està convertint en un nou repte. He acoseguit arribar a finals de Novembre tot i les gèlides temperatures d'aquestes últimes setmanes. L'experiència m'està servint per apendre sobre el comportament del meu cos:
 
- No crec que aparegui hiportèrmia durant el període de nado. Tot i que la temperatura de l'aigua és freda, ho passo pitjor com mes baixa sigui la temperatura a l'exterior al sortir de l'aigua. Per tant, cal abrigar-se rapidament.
 
-En cas de molt fred, com avui, millor posar-se calor a les zones on la circulació és més superficial: aixelles, entre les cames, coll... .
 
- Portar un termo amb alguna cosa calenta. Jo avui portava té i mel, ..." mano de santo".
 
- Entrar  a l'aigua poc a poc, mullant la panxa, coll i canells abans.
 
- No anar sol.
 
- I el més important que he après es que: si vols, pots.
 
Avui, ha sigut tot un plaer compartir braçades gelades amb l'Oscar i el Pep...i torbar-nos després amb la gent del grup Natació-BDN. Es un privilegi disfrutar d'aquest mar de tardor on és molt probable que siguem els únics que seguim fent "banyitus". Una satifacció arribar al Pont del Petroli a 30 de Novembre de 2013 a les nou del matí.
 

 

diumenge, 10 de novembre del 2013

Travessia de les Illes Medes 2013 per la Marato de TV3.

RETRANSMISSIO EN DIFERIT.
( má o meno... com l'indemnització del Barcenas).

El passat dia 1 de Novembre oganitzada per Neda el Mon, es va celebrar la Travessia de les Illes Medes per la Marato de TV3.  Aquest any dedicat a les enfermetats neurodegeneratives. Tot un privilegi tenir l'oportunitat de nedar al voltant de les Medes per una causa solidaria.


 
Un grapat d'amics inconcients vàrem coincidir, com no podia ser d'un altre manera, a la platja de l'Estartit disposats a conquerir les Medes sense saber que just davant nostre ens esperàven una familia nombosa de meduses. I jo sense neopré. Xulillu!.  
 
Amb puntualitat anglesa es va donar la sortida i rapidament es van anar definint els grups. D'inici vaig compartir braçades amb uns tals  Oscar Perez i Victor Fernández. Pero quan van poder em van abandonar al mig de l'inmensitat del Gran Blau. ( document gràfic que ho certifica).

Sol i abandonat,  com un campió,  vaig seguir nedant   recreant-me amb el paissatge que m'envoltava. El pas entre les dues Medes, magnific, entre bitxos  de tot tipus. ( video).

La façana nord   de la Meda Gran. ( video).

I per fi hem fet la volta a les Medes, a la tercera va la vençuda.....m'estic congelant. Adios!. ( video).

De camí a l'Escala..perdó, l'Estartit. La táctica i d'altres pensaments.... ( video).

I de camí la primera medusa....( video). dwefgweukfge cfsbccbfcc dhv df!!!!!!E%&$&VHG!!!!.

The end. ( video).

MORALEJA: a disset graus, la tita comença a fer-se petita.

 
I com no, "l'armada terrassenca" passant el fotocol". ( Victor Padilla!!! ande andas???)

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Radikal Marbrava 2013

Aquest cap de setmana s'ha disputat una nova edició de la Radikal Marbrava. La meva participació va ser dubtosa fins a l'últim moment pel pànic de trovar-me amb el mateix peix lluna que vaig atropellar arribant a les Formigues el passat mes de Juny a la travessía Medes-Formigues. Finalment i com a terapia de xoc em vaig inscriure.

Dissabte 12/10.

Puntuals els Calamardos Tim ens vam trobar a la platja de Llafranc per disputar el I Radikal Relays 4x800. Últimes indicacions, estratègia a seguir, mirades amb els contrincants,  proba antidoping ... i a nedar. Oscar, Olga, Vicenta i jo....bon equip, ( sobretot fent el book submarí (ni una foto decent!) ). Tercers en categoria mixte. Ni rastre del peix lluna.



Diumenge 13/10.

Passades del nou del matí es va donar la sortida de la Radikal Marbrava 2013. Desde l'inici rapidíssima, senyal del gran nivell que hi havia. L'estratègia era no quedar-me sol per passar desapercebut pel peix lluna. Havia de mantenir el ritme del grup que anava...i quins cracks!. Fins a les Formigues creia que no l'aguantaria,  però la por va fer que apretés el cul i nedés amb més força, sempre al mig del grup donant bandades, com sempre..no aprenc a  nedar recte!!!!. Vaig rebre mes pals que mai...meduses cabrejades?... el peix lluna que m'havia trobat i em gastava una broma? ... era jo que em xocava amb els meus companys de viatge.

Al allunyar-nos  de les illes, el grup es va  estirar, el perill disminuïa, jo em relaxava,  nedava millor i en un "mano a mano" amb el X.Baeza vàrem aconseguir arribar a Llafranc en una hora i trentaquatre minuts. Cinqué dels puretes de 40. Molt bona inaguració de la quarentena.

A l'arribada la nombrosa afició em va despistar, vaig olvidar un dels objectius; m'esperava l'Abrileta just abans de l'arc d'arribada. Quasi la trepitjo i no l'he vist!!!.

Molt content de que sigui habitual compartir tot aixo amb companys de " aquellos maravillosos años" amb els que  anava a nedar a les sis del matí... i els  de Natació-BDN, amb els que vaig ara.

diumenge, 29 de setembre del 2013

La dedicatoria. Programa " Tot és Comèdia". Cadena Ser.

"Que el mundo fue y será una porquería en el 506 y en el 2000 también...

...deia el tango Cambalache... i podriem afegir al 2013, però ens neguem a creure-ho".

El passat dia 07/09 vaig tenir l'oportunitat d'explicar breument el resultat del nostre projecte A-braçades Solidàries en el nou espai " La Dedicatòria" del primer programa de la temporada de "Tot és Comèdia" a la cadena SER.

Ens van dedicar el programa.

CLICK AQUI PER ESCOLTAR-HO...

Gràcies!.


dimarts, 10 de setembre del 2013

La gallina nedadora.


Hi havia una vegada una gallina que volia conèixer el mar.
Volia ser nedadora i nedar pels oceans,
a la granja no la deixaven perque havia de posar ous.
Un bon dia la gallina va cridar:                             

- Prou!,
ja no vull pondré cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.

La gallineta vol nedar...a veure qui ho impedirà.

- Tinc per davant tot una vida
no pateixo pel destí
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
per que m'entengui amb les veïnes.

La gallineta vol nedar...a veure qui ho impedirà.

- I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta dimpotents
que em fan pasar nits aburrides.

La gallineta vol nedar...e veure qui ho impedirà.

I un bon dia
la gallina va marxar

volia  ser nedadora
i nedar pels oceans.

La gallineta va dir prou!...Visca la revolució!

LA GALLINETA ( LL. LLACH, BARCELONA. GENER 1976)