dimarts, 8 d’agost del 2017

Lago de Zurich. 6 Agosto de 2017.

SRI CHINMOY MARATHON SWIM. ZURICH LAKE. RAPPERSWILL-ZURICH. 26 KM.

Travesía en el lago de Zúrich. Una de las maratones acuáticas con más solera y tradición de Europa. La participación es por invitación en función del currículum deportivo y otras variables que analiza la organización. Participación muy internacional. En esta edición, la n. 30, 16 nacionalidades de América, Europa y Oceanía.

Sábado 5 de Agosto 2017. 17:05 h.
Querida Familia, estamos en Zúrich, todo es muy bonito. Hoy hemos venido a Rapperswill, también muy bonito, el caso es que nos hemos despistado y hemos perdido el barco de regreso a Zúrich. No nos queda más remedio que esperar a mañana e intentar cruzar el lago nadando.

Domingo 6 de Agosto 2017. 20:32 h.
Querida familia, ya estamos en Zúrich. Hemos logrado cruzar el Lago de cabo a rabo en 8 horas 38 minutos. Me duele hasta el dedo gordo del pie, la más dura travesía que he hecho. Ha llovido y hacía viento pero hemos podido sortear los peligros satisfactoriamente. La señora bien. Recuerdos.
 
 

¿Pero que pasó entre las 17:05 del 5 de Agosto y las 20:32 de 6 de Agosto?.

Que cenamos, pero no sé que llevaba la pizza que me comí que no dormí ni una hora. Importante contratiempo, pretender nadar los 26 km de travesía sin dormir era una misión más compleja todavía.
 
A las 7 am los nadadores que nadábamos solos, los sin y con neopreno, partimos.
 
 
Mi objetivo, llegar vivo al primer avituallamiento. Habíamos quedado con la señora que sería a los 45 minutos de empezar. Y llegamos.  Siguiente objetivo, 45 minutos más. Y 45 más. Y otros 45. Iban pasando pueblecitos, Feldbach, Uerikon, Kelhof, Stafa, todo pueblecitos de postal a orillas del Lago. El tiempo no acompañaba lluvia y viento en algunos momentos que molestaba bastante.
 
 
 El primero logro que me había planteado durante la larga noche de insomnio era llegar al menos a la mitad, el pueblecito de Meilen. Sobre las 4 horas y media de nado pasamos por delante de Meilen. El recorrido ahora era de bajada. La señora seguía tirándome plátanos, dátiles, agua...tenia complejo de mono. Las casas de esta segunda mitad, a orillas del lago, espectaculares, Tina Turner tiene la suya, algo despeinada, mi equipo dice que salió a saludar.
 
 
 Después de Meilen, Feldmeilen, Herrliberg, Kursnacht y Zolchon. Por último Zúrich, la meta. 8 horas 38 minutos. 5º clasificado de la categoría sin neopreno.
 
 
 
A la llegada, estaba tan destrozado que mi cerebro se cortocircuitó. Sabia que era probable que me entrevistaran, pero como no recordaba ni mi nombre, a unos 50 metros de la llegada consulté con la señora el que decir. Tu di, I AM SO TIRED. Así que salí del agua y me encontré con la entrevistadora, la mujer le puso voluntad y al ver mi nacionalidad le salió un como estás?, que mi cerebro no procesó. Mi respuesta: - I dont understand. I AM VERY VERY VERY VERY TIRED. A medida que repetía el VERY me iba alejando, pero notaba que algo no funcionaba, por la cara de la entrevistadora. Esta versión de los hechos  no la recuerdo del todo, es de la señora y mis asistentes del bote, a los que les estoy inmensamente agradecido. Sufriendo la lluvia, el viento y el frio.  Una gran ayuda.
 
 
 
Una organización, excelente. Sin grandes pretensiones, saben acoger a los participantes. Son una asociación de seguidores de un maestro espiritual bengalí, Sri Chinmoy ( ver wikipedia)
 
El motivo de ser una travesía  tan dura es la diferencia de densidad entre el agua salada y el agua dulce. El agua dulce pesa más. Hacer una brazada requiere más esfuerzo que en el mar. 26 km, bastante más esfuerzo.

DATOS PRACTICOS.

Todo es muy caro, por si alguien se anima. Nosotros nos alojamos  la primera noche en Zúrich, la segunda en Rapperswill y tras la finalización de la travesía otra vez en Zúrich.

- Hotel en Zúrich: Hotel Hirschen, muy bien situado, de lo caro lo menos caro.
- Hotel en Rapperswill: Hotel Speer, Ideal por estar al lado del breefing de la tarde anterior y a 5 minutos de la salida.

Lago de Zúrich: Es alimentado por el rio Linth, que proviene de los glaciares del macizo de Todi, en Glaris ( Alpes Centrales). Es el lago más limpio de Suiza. Doy fe.

Una experiencia inolvidable nadar en este lago con los Alpes al fondo.

 
Y ya van unas cuantas...de momento no lo dejo.
 

dilluns, 20 de març del 2017

Pyrennes Ice Swimming Festival. 1º. Campionat Catalunya Aigues gèlides.

Despues de estar parado un año por un accidente y demás contratiempos, el pasado fin de semana del 18 y 19 de Marzo, disputé  en Puigcerda, el Pyrennes Ice Swimming Festival, que coincidió con el 1º Campionat de Catalunya d'Aigues Gèlides, incluido por primera vez en el calendario de la Federació Catalana de Natació.

Se trata de una prueba extrema, por la temperatura del agua, que se disputa en el Lago de Puigcerdà en invierno. El programa de pruebas era: 25,50,100,200, 450 y relevos.

La crónica del diari l'Actual:


 

dilluns, 28 de març del 2016

Un parentesis...

El pasado 12/13 de Marzo debería haber participado en el 1º Pyrenees Ice Swimming Festival. un inoportuno accidente me lo impidió. Principio y final, probablemente, de la temporada de aguas abiertas para mi.
De hecho, este año no me había planteado ninguna aventura en la línea de años anteriores. Otros proyectos vitales estaban ocupando mi tiempo, sin embargo me hacía especial ilusión repetir la experiencia de las  aguas gélidas de Diciembre y Febrero.

Así pues, se abre un paréntesis, un paso atrás para coger impulso y volver con más ganas.
Gracias por los mensajes y visitas de estas semanas.







dijous, 10 de desembre del 2015

Travessia del Glaç. Llac de Puigcerdà 06/12/2015.

Hoy hace un año que me diagnosticaron un melanoma, una forma suave de decir cáncer de piel. La angustia me duró semanas, incluso meses. Hasta que después de una pequeña intervención y varias pruebas me dieron la noticia que de momento quedaba en un susto y en una herida de guerra.
El pasado Domingo, participé en la 1ª Travessia del Glaç a favor de la Asociación para el estudio del Rabdomiosarcoma, un tipo raro de cáncer infantil. La Asociación está capitaneada por la familia de Cristina, una niña que tras 18 meses de lucha, ya no está.
El 3 de Febrero de 2015 fue cuando me comunicaron que me habían quitado todos los "bichitos malos" y que todo estaba limpio.
Los meses de Diciembre, Enero y Febrero, me dejaron muy tocado moralmente. Pero me levanté, bicho malo nunca muere. Y me fui a NY. Y di la vuelta a Manhattan nadando. Con la distancia que da el paso del tiempo cada vez estoy más satifecho de haber tomado la decisión de intentarlo.
Y llegó el Otoño. ¿que me podía motivar?. Hace un par de años que sigo las actividades de la International Ice Swimming Association . Nadar en agua fría es una actividad que me permite seguir nadando sin las limitaciones de las exposiciones  al sol. Pep Vivas me habló de organizar una travesía en Diciembre en el Llac de Puigcerdà a una temperatura inferior a 5 ºC, un locura.
Una locura o un reto imposible, pero las cosas imposibles lo son hasta que se hacen El 6 de Diciembre, unas cuantos locos y yo, nadamos 225 mts a 4 ºC. Esta locura nos abre una ventana a otras muchas...., que de momento no se pueden explicar ;-)....   sin dejar de tener en el horizonte un Canal.
Una gran jornada la del otro día, deporte extremo, compadreo y solidaridad. Enhorabuena al público, nadadores y organización. Gracies Pep.
La experiencia, RADICAL. El Miércoles  quitaban una capa de hielo para poder nadar el Domingo. La distancia, 225 mts. Ida y vuelta a lo largo del lago. La ida, acojonado por la incertidumbre de no ser capaz de volver. La vuelta, agarrotado de brazos. La llegada, calurosa por el público que se concentró. Acabé mucho mejor de lo esperado, llevo ya un par de años nadando en agua fría. No recomendable para no iniciados.
#nodeixaremcreixerlherbaenelcamidelamistat ( Natalia Salles, también nos dejó)....a los que no están, pero estarán. A los que no estaban, pero están. A los que siempre han estado....

dijous, 15 d’octubre del 2015

RADIKAL MARBRAVA 2015.

El pasado Domingo 11 de Octubre, tuve el honor de ser uno de los Angel Swimmer de la Radikal Marbrava 2015, una iniciativa importada de Estados Unidos y cuya función es la de ayudar a nadadores con poca experiencia en el mar.




Tuve la ocasión de nadar las dos pruebas. En total cerca de nueve quilómetros de nado solidario. Muy gratificante. Durante los siete quilómetros de la primera travesía  eché un cable a algunos nadadores en dificutades, pero fue en la segunda travesia cuando tuve la ocasión de compartir momentos difíciles con un nadador. Acompañé a Xavi gran parte de  la travesía corta, animándole y procurando que  no se sintiera solo en el "gran azul". Alternábamos brazadas con descansos y cortas charlas. Finalmente, no sin esfuerzo,  consiguió llegar a Llafranc nadando.

 

Por mi parte, una gran satisfacción haber ayudado a Xavi...y a otros "Xavis" que el pasado Domingo se habían propuesto llegar a Llafranc nadando desde Calella de Palafrugell, pasando o no por les Illes Formigues. Ciertamente,  cada persona tiene su "Viaje a Itaca particular" y es fantástico cuando puedes conseguir el objetivo o ayudar a que otros lo consigan....pero si no,  también lo es poder levantarse para intentarlo de nuevo.

"Cuando emprendas tu viaje a Itaca
pide que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de experiencias.

            ............
Ten siempre a Itaca en tu mente.
Llegar allí es tu destino...."




Sin duda, después de haber estado en casi todas las ediciones, la mejor travesía en la mejor costa del mundo.


dimecres, 5 d’agost del 2015

MIMS 2015. Objetivo cumplido.

MI SUEÑO AMERICANO.

El pasado 1 de Agosto, tuve el honor de participar en  la Manhattan Island Marathon Swim 2015, la vuelta a la Isla de Manhattan a nado.

Se trata de una de las tres pruebas más prestigiosas del mundo. Forma parte de lo que se denomina la Triple Corona, juntamente con las travesías del Canal de la Mancha (de Inglaterra a Francia)  y el Canal de Santa Catalina (California, EEUU), el  máximo logro  para cualquier nadador de larga distancia.
La participación en la MIMS2015 es por invitación de la organización según el currículum deportivo de cada aspirante.

La travesía tuvo su inicio  en el extremo sur de Manhattan, en  Wall Street. Desde aquí  los 50 Km de recorrido  en sentido antihorario circulan por  los tres ríos que rodean Manhattan y sus principales atractivos, esto último  hace de esta travesía de las más espectaculares que haya vivido.
¿PERO...COMO FUE?

La primera parte de la travesía se desarrolla por  el East River.  En este tramo, la corriente  fue favorable,  facilitó el avance y poder disfrutar de  elementos arquitectónicos  emblemáticos. Pasé de espalda por el Puente de Brooklyn, a lo lejos me dio tiempo de ver el Empire State Building,  paré un momento para ver el edificio de Naciones Unidas. Me sentí  pequeño.
 

La  segunda  parte del recorrido coincidía con el inicio del tramo de Harlem River:  Hell Gate. Este es el punto que a priori presentaba la mayor dificutad, pues la confluencia de corrientes había hecho que en otras  ediciones este  fuera el tramo  selectivo para finalizar o no la prueba. El paso por Hell Gate presentó menores dificultades de las previstas, pero  el largo y monótono  recorrido por el Rio de Harlem hizo que me agobiara muchísimo y además como tiendo siempre a desviarme, estuve a nada de chocarme varias veces con las paredes del canal. En ese momento, para que nos vamos a engañar, estaba jodido!.
 

Al empezar Hudson River,  distaban veinte quilómetros para la finalización de la travesía. Aluciné. El avance era practicamente imposible por las fuertes ráfagas de viento en contra  que lo imposibilitaban, condiciones totalmente imprevistas a priori. Posteriormente me comentaron que la organización se planteó cancelar la travesía. El Puente de George Washington me recordó al de Rande... no llegaba nunca. Ya había vivido eso, así que nadé... nadé recordando mi experiencia en la Batalla de Rande en 2012. También había vivido un estado del mar muy duro en el primer intento del Canal de Menorca en 2013, seguí nadando recordando aquel día. Los brazos funcionaban, era una cuestión mental. Me marqué pequeños objetivos, seguir nadando durante 30 minutos más y pasados estos treinta otros treinta. Concentrado en lograr mis pequeños objetivos divisé a lo lejos los rascacielos de Wall Street. A continuación pasé por "Pier 86", el "Intrepid", un portaaviones que habiamos visitado el primer dia de nuestra estancia en NY. En aquel instante fue cuando fui consciente que el objetivo estaba al alcance de la mano.

Transcurridas unas tres horas de pésimas condiciones y tras  pasar por delante  del nuevo World Trade Center, finalicé la prueba en 8 horas y 4 minutos.


Después de este  año tan difícil para mi:  RETO CONSEGUIDO!, una "coronita" en el bolsillo. Muy, pero que muy satisfecho! Vale la pena salir de la "zona de confort".

Gracias a mi equipo: Vito Silleti ( el patrón). Lyn Goldsmith ( mi cayaquista), por no separarse ni un minuto. D.H. (el observador).  Jaime Sardiña   por prestarme su tiempo y Esther por aguantarme y estar siempre ahí.

Tras estos días en NY, una conclusión:

"... En ma terra del Vallès-tres turons fan una serra,-quatre pins un bosc espès,-cinc quarteres massa terra-  COM EL VALLES NO HI HA RES".
LOS DATOS:

-          La primera persona que rodeó la Isla de Manhattan a nado fue en 1915.

-          La primera MIMS tuvo lugar en 1982.

-          50 kms de distancia, más o menos.
 
-           Los organizadores, unos pesados ( ;-) )



Y ahora que ya se han apagado todos los focos, que he despertado de "mi sueño americano", empiezo a soñar con otras aventuras, esta vez  mucho más frias....y en el horizonte, un canal.... WORKING ON A DREAM.

 

dimarts, 28 de juliol del 2015

Mi sueño americano. Manhattan Island Marathon Swim 2015

En este momento, a punto de encenderse los focos, echo la vista atrás y ha valido la pena.
 
Ha sido un año muy difícil, con algunos contratiempos que me han obligado a parar y a estar a punto de tirar la toalla. Finalmente decidimos seguir y que el reto fuera llegar a tomar la salida de la Manhattan Island Marathon Swim 2015, vaya... la vuelta a la isla de  Manhattan a nado.
 
En estos momentos y salvo contratiempo de última hora, creo que lo hemos logrado. Así pues, el próximo 1 de Agosto intentaremos nadar alrededor de Manhattan, 28,5 millas en sentido anti-horario, saliendo de Batery ... (algo) y pasando por edificios emblemáticos del skyline neoyorquino como el ONe World Trade Center, el Empire State Building, Bank of America Tower, New York Times Building, Chrysler Building, el edificio de la ONU...y muchos más, todos ellos símbolos de esta gran Ciudad. 
 
La preparación no ha podido ser la idónea, así que no se si la podremos completar, pero lo que si se es que si hubiera tirado la toalla, me estaría tirando de los pelos...Solo agradecer a los que han me han ayudado, por pequeño que sea el granito de arena que hayan aportado.... a los que me han acompañado entrenando estos meses, a qui ens ha contactat amb  gent d'allà, a qui ens ha obert les portes de casa seva a Manhattan, a quien sin conocernos se ha ofrecido para ayudarnos en la asistencia,  a los que han mostrado interés por mi estado de salud.... a todos ellos, que ya saben quien son, GRACIAS. Y especialmente a la  família que me han ayudado ocupándose de Abril más de lo que les tocaba, GRACIAS....que también saben quien son...i a l'Esther i  l'Abril, per aguantar-me...GRACIES....posiblemente me corte la coleta.


WAITING ON A SUNNY DAY.....el 1 de Agosto y el resto de dias, para todos!



dimecres, 6 d’agost del 2014

Canal de Menorca 2014. 2º Part.

El passat dia 3 d'Agost l'equip Travessiasolidaria.cat va guanyar finalment la guerra, el Creuament del Canal de Menorca.

A les 05:30 aprox. vàrem sortir de Cala Ratjada a Mallorca, en una nit on fins i tot la lluna havia fugit. Una experiència única. Jo patia, amb aquella foscor no tenia clar de trobar en Paff, el drac màgic que vivia al fons del mar, que sol s'avorria molt i per això sortia a jugar. I vàrem nedar i nedar i nedar...i va sortir el sol...i seguíem  nedant i ni rastre d'en Paff. Cada vegada la meva esperança de trobar-lo s'ensorrava mes i mes. Es despertaria el nen petit i Paff aniria a la platja per jugar de sol a sol. Nosaltres ens allunyàvem cada vegada mes de la platja. Nedant em vaig assabentar que tots dos preparaven  un viatge molt llarg, volien veure mon travessant el mar. Potser si m'esperava encara em trobaria amb en Paff, vaig pensar. Havia llegit en algun lloc que quan hi havia tempesta s'ho arreglaven molt bé, doncs el nen s'enfilava a la cua d'en Paff i vigilava el vent...però aquell dia no hi havia vent. També m'havien explicat que nobles, reis i princeps s'inclinaven el seu pas...a Mallorca difícil. Aqui els nobles, reis i princeps no crec que s'inclinin al veure en Paff. Inclús els pirates callaven...la resta de l'història es massa trista perquè l'expliqui quan la idea es canviar braçades per somriures. Inmers en els meus pensaments i amb l'il.lusió de veure en Paff, vaig oblidar la biodramina...portava un globus important. I el pitjor, la meva motivació era nul.la. Fisicament em trobava bé, però el meu cap  no estava allà, s'havia quedat al Valles, masses emocions en pocs dies... . Aquest cop em va guanyar la ment....vaig pensar que seria més útil ajudant als companys... no m'ho vaig pensar dos vegades i  vaig pujar a la barca. Deu quilòmetres ( que sumats als 32 de l'any passat, ja havia creuat el Canal...jeje).


L'experiència va ser molt gratificant. Constato de nou  l'important que és el paper de cada una de les persones que formen part de la logística d'una travessia de llarga distància nedant. Els avitualladors, els patrons...tothom té un paper clau.  La meva gratitud a tots als que durant aquests anys m'han ajudat.

I l'enhorabona a les resta de companys que SI que van arribar nedant a Cala d'en Bosch. Especialment al Scamarlans Tim.....i en particular al Pep Vivas i l'Oscar Perez....els topesguimeros... impossible trobar una aventura que els espanti!.

I per últim...és de justícia recordar que aquest projecte va començar a l'Agost del 2012... Gràcies  Pere Dalmau...junts vam travessar un desert durant deu mesos...amb moltíssimes dificultats fins que amb l'ajuda del Sergi Roure que ens va donar la clau i els contactes quan estàvem a punt de llençar la tovallola...vàrem reconduir tot projecte i vàrem veure gratament sorpresos...com el nostre petit repte es convertía en la  Travessia Solidaria. Gràcies amics!.



dilluns, 28 de juliol del 2014

CRONICA CAPRI NAPOLI MARATONA DEL GOLFO 2014.

Mai oblidaré el 3 de Juliol de 2014, el dia abans de la travessia. A l'aeroport de BCN vaig perdre el passaport...cames ajudeu-me cap als mossos a fer la denuncia, a la policial Nacional. Per sort tots es van portar bé i passaport nou en temps record...Ufff... . A Milà vàrem perdre la maleta just quan feiem la cua per embarcar!!!!....corrent per la terminal com bojos... miraculosament va aparèixer.  A Nàpols la maleta de l'avituallament no sortia per la cinta, increíble!...despres de buscar per la terminal es trobava tirada en un racó de la sala de maletes. Més coses no ens podien passar. Amb aquests antecedents es fácil pensar que la meva confiança en finalitzar la travessia era nula.
I va arribar el dia D. Cal dir que l'organització... a la napolitana. Després de fer la presentació al mes pur estil NBA i amb una mitja hora de retard, per fi vàrem començar a nedar. Desde l'inici vaig anar tirant al meu aire, sol com un mussol, buscant que el Vesuvi quedés a la meva dreta...després de molts avituallaments,  de mirades complices amb la meva coach ( i futura muller),  de tenir a tocar el castell de Nàpols unes quantes hores, de fartar-me de dàtils, orellons, nocilla, platans, sindria i algún gel...  i passades vuit hores i quaranta nou minuts....vam arribar a Nàpols. Oh sorpresa! Ningún ens esperaba. Hauriem arribat masas d'hora?..ni els jutges que m'acompanyaven sabien on era l'arribada. Saturat d'aigua era obvi que es tractava de nedar fins que no quedés aigua, i així ho vaig fer. I vaig encertar!. Per intuició em vaig dirigir a una escala molt llarga. Era l'arribada...Abans li había demanat a la coach una samarreta que no va gosar xafardejar.... Me la vaig posar i pujar a l'escala de cara a ella, que estava a la barca fent fotos: "would you marry me?", va dir que si. De seguida van treure el cap membres de l'organització que em van donar l'enhorabona. Segon classificat. Molt satisfet!!!!!

Unes imatges valen mes que mil paraules...THE FILM:



dimarts, 1 de juliol del 2014

CAPRI-NAPOLI. 36K.

En 1949, Aldo Fioravanini y Cesare Alfieri, nadaron por primera vez el cruce entre Nápoles y la isla de Capri, unos 36 Km en unas doce horas.

Hasta 1992, la Capri-Napoli fue la marathon acuática por excelencia y asignaba el título mundial de natación de larga distancia. Hoy, la travesia Capri-Napoli es una etapa del " World Grand Prix FINA".

La travesia se desarrolla en el fascinante Golfo de Nápoles, normalmente con punto de salida en Marina Grande, en la isla de Capri ( Lido le Ondine) y la llegada cerca del paseo marítimo napolitano.

El próximo Viernes día 4 de Julio, seré unos de los locos afortunados en intentar llegar a Nápoles desde la isla de Capri... Una dura,  pero gran aventura!











diumenge, 25 de maig del 2014

LA DECIMA. ROSES-ILLES MEDES. 26 KM.

Quin ensurt aquest matí al llevar-me. A tot arreu parlàven de "la décima". Com es poden haver enterat? - m'he preguntat  entre sorprès i al.lucinat. Amb cautela he tret el nas per la porta sospitant la presència d'un exercit de paparazzis. Encara no han descobert on visc -he suspirat  relaxant el nus de l'estómac. No m'imaginava que la meva desena travessia de distancia ultra seria tan mediàtica ( Dragonera, Estret, Bocaina, Cabrera, Rande, Golf de Roses, Formentera-Eivissa, Medes-Formigues i Canal de Menorca fins el quilòmetre trentados...que ja son). He agafat el diari i....ho he entes tot. Almenys les meves deu són en color.



Puntuals, a les 06:45 hem sortit de la platja de Roses amb l'intenció d'arribar a les Medes el Sergi Roure, Oscar Perez, Pep Vivas i jo. Després de diversos  canvis de direcció de vent, de calma i  d'agitació del mar, de passar fred, de veure com els ratjos daurats del sol penetraven insolents en el gran blau il.luminant l'inmensitat més absoluta  i acte seguit desapareixien en el no res ....( flipao!!... y mi corazón palpita como una patata frita).... inclús de cridar a la mama que ens vingués a buscar... .Sis hores i mitja després hem completat els vint-i-sis quilòmetres que ens separàven del nostre destí. Som finishers de la 1era. Ultraswim Pirata Roses-Les Medes.

El Gerard i el Joan avituallant-nos

No hagués estat possible aquesta aventura sense el suport del Fede, la Marina, El Gerard, l'Andrea i el Joan, esportistes i persones d'èlit, tots. Moltíssimes gràcies!!!.

 


Aquest repte també ha servit per presentar el projecte en el que estem treballant: www.topswimmits.com


diumenge, 6 d’abril del 2014

2º Etapa Travessia Catalunya Nedant. Premia-Masnou.

M'acavo de despertar de la migdiada i l'habitual de cada Diumenge després d'una travessia... un allau de fotos al facebook, al twitter, al guatsap... omplen la memoria del meu móvil.

Fotos de la trobada al parquing de Masnou, de camí a la platja, de l'autocar, de moments previs de la travessia....i a continuación més fotos de l'arribada, de l'avituallament...inclús de la dutxa. Cap foto de la nedada. Sospitós.




Hom podría pensar que  un cop hem arribat a Premìà, lloc de la "hipotética" sortida, hem tornat a agafar l'autocar,  desfet el camí i de nou al CN Masnou  rapidament ens hem mullat a la dutxa per  passat pel fotocol de la vora del mar tot fent  veure que recuperavem forces amb els isotònics de l'organització i el caldo del Aguayo.

Res més lluny de la realitat. Dono fe que avui hem nedat la segona etapa de la TCN, entre Premià i Masnou. 4300 mts. i  ja només queden 75!. I una primicia, avui, la preestrena de la canço de l'estiu, "Tauró a la vista", un bombazo!.

dimarts, 25 de març del 2014

DIA MUNDIAL DE L'AIGUA. 22/03/2014

La terra conté més de 1300 trilions de litres d'aigua. Suficient per tots. No obstant, vivim en un del segles mes assedegat de la història. La gran paradoxa del nostre planeta blau.

Mentre als païssos rics l'aigua es malgasta. Prop de 800 milions de persona no poden obrir una aixeta.
No tenen més remei que beure aigua contaminada de bacteris, metalls i sediments, posant en perill la seva vida i la dels seus fills. Son víctimes llunyanes... . Els esclaus de l'aigua del segle XXI.

Cada dia protagonitzen una de les lluites mes desesperades de la  humanitat. Una dura batalla per calmar la seva set.

Us convido a mirar aquest  reportatge: VIURE SENSE AIGUA AL PLANETA BLAU


diumenge, 16 de març del 2014

TCN. Travessia Catalunya nedant.

"El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles savies
que és per això que torna..."

Per que no ens passi el que li passa al sol  i puguem apreciar amb detall  la nostre costa, avui hem iniciat   la TCN, Travessia Catalunya Nedant,   amb   la primera etapa  de les setenta-set que alguns amics del col.lectiu Natació-BDN han proposat,  entre el   Pont del Petroli a Badalona i  el Port del  Masnou. Un gran repte!.
 
 

 

 
 
Al voltant de les deu, després d'aclarir  dubtes con  que el quitx és un vaixell, que la TCN és una travessia,  que  l'aigua està  mullada  i el corresponent brifing, hem començat l'aventura. El primer, tot i que la meva mare sempre em diu que de casa has de sortir pixat i cagat,  el que tothom ja sap...i que no ens enganyem, tothom ho fa!. Precisament avui m'explicaven un sistema revolucionari per solucionar el problema amb el neoprè posat.  M'ha fet pensar. Podríem produir centenars de neoprens amb velcros i foradets. Seria un èxit. Em forraría. Em convidarien  al Saló de les Piscines...com el Mark Zuckelberg al Mobile World Congrès. Un gurú del mon dels neoprens... . De sobte,  he notat com si als ulls es formessin unes esses barrades que no em deixàven veure bé... . Si ja sóc molt feliç...i  no tinc temps per més coses!!!! .Total.., que aquest ha sigut el motiu que ha fet que sortís dels últims.
 
 
Ha sigut una nedada molt agradable. Hem passat pel Bétulo, per Sa Sargantana, per Montgat... . M'ha sobtat la llarga parada de reagrupament  davant l'edifici de  Renault de Badalona, no se si és un dels patrocinadors ( que sapigueu que em vull comprar una Kangoo). Al final, el mar ha començat despertar, sha mogut una mica, però hem pogut arribar a destí sense novetat i fins al final...final ( roques de l'espigó). Avui han estat els primers set quilòmetres dels quatrecents i pico....
 
Felicito a tots!. Una gran aventura col.lectiva.

 







dissabte, 30 de novembre del 2013

Travessia fins al Pont del Petroli...amb dos boletes.

30 de Novembre de 2013. Set del matí.

Al sortir al carrer l'aire m'ha congelat la cara. De cop he sentit com unes boletes trepaven per la panxa, penetraven pel la tràquea i s'allotjaven allà  on es posa la corbata. Pujo al cotxe. De camí observo els ciclistes tapats fins les celles,  la gent camina encongida,  els mossos amb passamuntanyes al control de Sabadell... .
 
Arribo a Badalona, a la platja, al Betulo. Trec el cap, el Pont del Petroli al fons. Les boletes que amb l'escalfor del cotxe havien tornat al seu lloc, tornen a iniciar el seu camí cap al coll a tota velocitat fins arribar allà on es posa la corbata. Em trobo els col.legues de travessia. Ens treiem la roba....i amb dos boletes! ens fiquem a l'aigua. La temperatura exterior: 5 ºC. Temperatura de l'aigua: 15 ºC, congelada!.
 
                                         
 
Ostres,  que no m'he fotut el neoprè!, com em quedi sense boletes!. He cridat per dins. En el moment d'escriure aquestes linies confirmo que, tot i que és molt probable que durant molta estona han estat amagades, ara ja es troben al seu lloc.
 
Porto mes d'un mes experiment el nedar sense neoprè  (com dirien els xulillos, "a pèl"). Cada dia s'està convertint en un nou repte. He acoseguit arribar a finals de Novembre tot i les gèlides temperatures d'aquestes últimes setmanes. L'experiència m'està servint per apendre sobre el comportament del meu cos:
 
- No crec que aparegui hiportèrmia durant el període de nado. Tot i que la temperatura de l'aigua és freda, ho passo pitjor com mes baixa sigui la temperatura a l'exterior al sortir de l'aigua. Per tant, cal abrigar-se rapidament.
 
-En cas de molt fred, com avui, millor posar-se calor a les zones on la circulació és més superficial: aixelles, entre les cames, coll... .
 
- Portar un termo amb alguna cosa calenta. Jo avui portava té i mel, ..." mano de santo".
 
- Entrar  a l'aigua poc a poc, mullant la panxa, coll i canells abans.
 
- No anar sol.
 
- I el més important que he après es que: si vols, pots.
 
Avui, ha sigut tot un plaer compartir braçades gelades amb l'Oscar i el Pep...i torbar-nos després amb la gent del grup Natació-BDN. Es un privilegi disfrutar d'aquest mar de tardor on és molt probable que siguem els únics que seguim fent "banyitus". Una satifacció arribar al Pont del Petroli a 30 de Novembre de 2013 a les nou del matí.
 

 

diumenge, 10 de novembre del 2013

Travessia de les Illes Medes 2013 per la Marato de TV3.

RETRANSMISSIO EN DIFERIT.
( má o meno... com l'indemnització del Barcenas).

El passat dia 1 de Novembre oganitzada per Neda el Mon, es va celebrar la Travessia de les Illes Medes per la Marato de TV3.  Aquest any dedicat a les enfermetats neurodegeneratives. Tot un privilegi tenir l'oportunitat de nedar al voltant de les Medes per una causa solidaria.


 
Un grapat d'amics inconcients vàrem coincidir, com no podia ser d'un altre manera, a la platja de l'Estartit disposats a conquerir les Medes sense saber que just davant nostre ens esperàven una familia nombosa de meduses. I jo sense neopré. Xulillu!.  
 
Amb puntualitat anglesa es va donar la sortida i rapidament es van anar definint els grups. D'inici vaig compartir braçades amb uns tals  Oscar Perez i Victor Fernández. Pero quan van poder em van abandonar al mig de l'inmensitat del Gran Blau. ( document gràfic que ho certifica).

Sol i abandonat,  com un campió,  vaig seguir nedant   recreant-me amb el paissatge que m'envoltava. El pas entre les dues Medes, magnific, entre bitxos  de tot tipus. ( video).

La façana nord   de la Meda Gran. ( video).

I per fi hem fet la volta a les Medes, a la tercera va la vençuda.....m'estic congelant. Adios!. ( video).

De camí a l'Escala..perdó, l'Estartit. La táctica i d'altres pensaments.... ( video).

I de camí la primera medusa....( video). dwefgweukfge cfsbccbfcc dhv df!!!!!!E%&$&VHG!!!!.

The end. ( video).

MORALEJA: a disset graus, la tita comença a fer-se petita.

 
I com no, "l'armada terrassenca" passant el fotocol". ( Victor Padilla!!! ande andas???)

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Radikal Marbrava 2013

Aquest cap de setmana s'ha disputat una nova edició de la Radikal Marbrava. La meva participació va ser dubtosa fins a l'últim moment pel pànic de trovar-me amb el mateix peix lluna que vaig atropellar arribant a les Formigues el passat mes de Juny a la travessía Medes-Formigues. Finalment i com a terapia de xoc em vaig inscriure.

Dissabte 12/10.

Puntuals els Calamardos Tim ens vam trobar a la platja de Llafranc per disputar el I Radikal Relays 4x800. Últimes indicacions, estratègia a seguir, mirades amb els contrincants,  proba antidoping ... i a nedar. Oscar, Olga, Vicenta i jo....bon equip, ( sobretot fent el book submarí (ni una foto decent!) ). Tercers en categoria mixte. Ni rastre del peix lluna.



Diumenge 13/10.

Passades del nou del matí es va donar la sortida de la Radikal Marbrava 2013. Desde l'inici rapidíssima, senyal del gran nivell que hi havia. L'estratègia era no quedar-me sol per passar desapercebut pel peix lluna. Havia de mantenir el ritme del grup que anava...i quins cracks!. Fins a les Formigues creia que no l'aguantaria,  però la por va fer que apretés el cul i nedés amb més força, sempre al mig del grup donant bandades, com sempre..no aprenc a  nedar recte!!!!. Vaig rebre mes pals que mai...meduses cabrejades?... el peix lluna que m'havia trobat i em gastava una broma? ... era jo que em xocava amb els meus companys de viatge.

Al allunyar-nos  de les illes, el grup es va  estirar, el perill disminuïa, jo em relaxava,  nedava millor i en un "mano a mano" amb el X.Baeza vàrem aconseguir arribar a Llafranc en una hora i trentaquatre minuts. Cinqué dels puretes de 40. Molt bona inaguració de la quarentena.

A l'arribada la nombrosa afició em va despistar, vaig olvidar un dels objectius; m'esperava l'Abrileta just abans de l'arc d'arribada. Quasi la trepitjo i no l'he vist!!!.

Molt content de que sigui habitual compartir tot aixo amb companys de " aquellos maravillosos años" amb els que  anava a nedar a les sis del matí... i els  de Natació-BDN, amb els que vaig ara.

diumenge, 29 de setembre del 2013

La dedicatoria. Programa " Tot és Comèdia". Cadena Ser.

"Que el mundo fue y será una porquería en el 506 y en el 2000 también...

...deia el tango Cambalache... i podriem afegir al 2013, però ens neguem a creure-ho".

El passat dia 07/09 vaig tenir l'oportunitat d'explicar breument el resultat del nostre projecte A-braçades Solidàries en el nou espai " La Dedicatòria" del primer programa de la temporada de "Tot és Comèdia" a la cadena SER.

Ens van dedicar el programa.

CLICK AQUI PER ESCOLTAR-HO...

Gràcies!.


dimarts, 10 de setembre del 2013

La gallina nedadora.


Hi havia una vegada una gallina que volia conèixer el mar.
Volia ser nedadora i nedar pels oceans,
a la granja no la deixaven perque havia de posar ous.
Un bon dia la gallina va cridar:                             

- Prou!,
ja no vull pondré cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.

La gallineta vol nedar...a veure qui ho impedirà.

- Tinc per davant tot una vida
no pateixo pel destí
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
per que m'entengui amb les veïnes.

La gallineta vol nedar...a veure qui ho impedirà.

- I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta dimpotents
que em fan pasar nits aburrides.

La gallineta vol nedar...e veure qui ho impedirà.

I un bon dia
la gallina va marxar

volia  ser nedadora
i nedar pels oceans.

La gallineta va dir prou!...Visca la revolució!

LA GALLINETA ( LL. LLACH, BARCELONA. GENER 1976)




diumenge, 8 de setembre del 2013


HEM NEDAT A L'ESTANY SENSE LLUNA PLENA

Segons la Wikipedia, " l'esport de l'aquatló consiteix en una carrera contínua que consta de dues parts; nedar i cursa a peu", no diu res mes, per tant entenc que no és precís que hi hagi inscripció, ni preu, ni concentració de centenars d'aquatletes amb els colzes preparats...per fer una aquatló.



El passat Dissabte dia 07/09, juntament amb els amics Pep Vivas i Jose Luis Bago, ens vàrem dirigir al Pirineu  per participar en la Primera Aquatló de Muntanya Pirata de la Cerdanya, organitzada per nosaltres mateixos i totalment gratuïta. El repte era coronar el cim del Puigpedrós i travessar nedant l’estany de Malniu.


Pocs  minuts abans de les 8 del matí sortíem del Refugi de Malniu en direcció el cim del Puigpedrós ( 2912 m), puntuals, doncs l’organització no havia fixat hora de sortida.  Aprofitant un “despiste” d’en Pep, el Jose Luis i jo mateix ens vàrem  escapar...però ràpidament vàrem  sentir els crits a la  nostra esquena d’en Pep...ens havíem equivocat de camí, no havia servit de res el desgast extra. Quina porqueria d’organització que no havia marcat el camí!.

Portàvem una bona estona de camí costerut, amb la llengua fora i  vigilant-nos. Havíem arribat al Coll de les Mullleres ( 2500 m) i la boira se’ns va empassar. Vàrem decidir esperar avituallant amb  una bossa de pipes que portava en Pep. La boira no marxava, així que vàrem decidir  fer un pla B ( com l’Artur Mas). El nou recorregut consistia en arribar  a l’Estany des d’on estàvem, muntanya a través , guiant-nos només amb els nostres instints. L’empresa era arriscada i havíem d’estar atents a qualsevol fugida dels companys...

 Després de caminar unes tres hores per fi arribem al Llac del Refugi de Malniu ( que no al de Malniu). Ens disposem a iniciar la part aquàtica de la proba. El Pep manifesta que té la intenció de disputar la proba aquàtica  a “pèl integral” però la  sensació de sentir-se observat, fa que desisteixi. El Jose Luis fa fotos. Finalment  jo aconsegueixo  tirar-me a la gèlida aigua de l’estany a 2100 m d’alçada i ser FINISHER de la 1º AQUATLO PIRATA DE MUNTANYA CERDANYA 2013!!!!
Una reflexió: es pot ser esportista sense guanyar medalles...ni sortir a la tele...ni ser competitiu als 40?