M’encanta que el dia comenci de nit.
Passaven minuts de quarts de cinc de la matinada quan vaig sortir de la pensió per dirigir-me a la platja del Rec de Molí a l’Escala. La cita era a les sis per agafar l’autocar que ens portaria a Roses des d’on tornaríem nedant a l’Escala, uns setze quilometres.
Durant la setmana havia consultat infinites vegades la previsió meteorològica . No hi havien bones perspectives; fort vent de Tramuntana des de l’inici. Vaja!, que no era una broma intentar nedar de Roses a l’Escala precisament aquell dia.
Pocs minuts abans de les vuit, piiippppp!!!!. Compartia canoista amb en Ramon Tarragó i el Xavi Capdevila. De seguida els meus temors van desaparèixer, em trobava bé, fins i tot nedava una mica avançat, obvi doncs portava neoprè. Crec que al començament la nostra trajectòria no era la correcta, ens varem obrir més del compte... o vaig ser jo que tornava a BUP i dibuixava la gràfica del cosinus? ( algun dia ja aprendré a nedar en línia recta, la vida es molt llarga).
Nedàvem molt tranquils, ens avituallàvem molt bé….però transcorregudes poc més de tres hores, em vaig escalfar!. Vaig veure una canoa davant i entre el que em deia el canoista i ni rastre de mal d’espatlla…em vaig picar!. I un cop avançada, una altra…
- que els agafem!- sento que em diu el canoista. Per que va dir res... i de nou que m’escalfo…
Feia estona que nedava sol doncs l’ajudant estava amb els companys. Coneixia la platja i tenia la referència de l’edifici blanc, cap problema. Tot nedant vaig viatjar vint anys enrere, quan la flama va arribar a l’antic port d’Empúries, va ser emocionant... i una festa d’independentisme, vint anys després estem pitjor!.
Collons!, que no avanço. Fins aquell moment la sort ens havia acompanyat doncs el mar estava totalment calmat. Faltaria poc menys d’un quilòmetre quan vaig començar a sentir els efectes del corrent de costat. Amb l’ajuda del meu canoista, que ara m’acompanyava, dibuixàvem una serra.
I per fi vaig arribar!!!, 4 h 12” . Tercer classificat.
Hola Víctor,
ResponEliminaPel que recordo de trigonometria, jo diria que vas començar amb una tangent cap a la cala Montgo, seguit d'un cosinus cap a Empuriabrava. I jo me'n recordava de la mare d'en Pitàgores. Però vaja, quan vas trobar la trajectòria no va haver qui et parés.
Vam tenir una sort increïble amb la mar. A veure quina és la propera en la que coincidim.