"
El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles savies
que és per això que torna..."
Per que no ens passi el que li passa al sol i puguem apreciar amb detall la nostre costa, avui hem iniciat
la TCN, Travessia Catalunya Nedant, amb la primera etapa de les setenta-set que alguns amics del col.lectiu Natació-BDN han proposat, entre el Pont del Petroli a Badalona i el Port del Masnou. Un gran repte!.
Al voltant de les deu, després d'aclarir dubtes con que el quitx és un vaixell, que la TCN és una travessia, que l'aigua està mullada i el corresponent brifing, hem començat l'aventura. El primer, tot i que la meva mare sempre em diu que de casa has de sortir pixat i cagat, el que tothom ja sap...i que no ens enganyem, tothom ho fa!. Precisament avui m'explicaven un sistema revolucionari per solucionar el problema amb el neoprè posat. M'ha fet pensar. Podríem produir centenars de neoprens amb velcros i foradets. Seria un èxit. Em forraría. Em convidarien al Saló de les Piscines...com el Mark Zuckelberg al Mobile World Congrès. Un gurú del mon dels neoprens... . De sobte, he notat com si als ulls es formessin unes esses barrades que no em deixàven veure bé... . Si ja sóc molt feliç...i no tinc temps per més coses!!!! .Total.., que aquest ha sigut el motiu que ha fet que sortís dels últims.
Ha sigut una nedada molt agradable. Hem passat pel Bétulo, per Sa Sargantana, per Montgat... . M'ha sobtat la llarga parada de reagrupament davant l'edifici de Renault de Badalona, no se si és un dels patrocinadors ( que sapigueu que em vull comprar una Kangoo). Al final, el mar ha començat despertar, sha mogut una mica, però hem pogut arribar a destí sense novetat i fins al final...final ( roques de l'espigó). Avui han estat els primers set quilòmetres dels quatrecents i pico....
Felicito a tots!. Una gran aventura
col.lectiva.
