Fa una vintena d’anys que la meva família va tenir una trobada desagradable, en poc temps tres dels meus familiars van ser atacats pel maleït Càncer. Amb tota certesa fa vint anys no hi havia el coneixement actual. Per dos d'ells la paraula Càncer si va ser el final de la vida. Afortunadament, un el va vèncer. Tinc molt present el meu avi quinze dies abans de morir, fent un passeig per la platja, amb els ulls entelats i la veu afònica per l’enfermetat.
– Rediós, que no llego a final de mes- era el 14 de Juliol de 1993.
El passat dos de Desembre, vaig tenir la sort de poder participar en la travessia a les Illes Medes organitzada per Neda el Mon a favor de la Marató de TV3, aquest any dedicat al Càncer. El fort onatge no va permetre ni arribar a les Medes. Ens vam haver de conformar en fer una volta per aigües de l’Estartit, en total uns 3500 mts d'aigües gelades, que va deixar una gran sensació per haver participat en quelcom més que una travessia nedant. El millor, el nou retrobament amb companys d’equip de fa una vintena d’anys, també.
Veient la resposta de la gent, a les Medes i a la tele, estic encara més convençut que formo part d’un gran país.
La mort hauria de ser el final de la vida, el cancer no.
